Els 10 Km de Ripollet: la clàssica de la fi de les vacances

El pas pel Km. 5 (Foto:  Wai-Shan)

Ja tornem a ser a lloc ! Com és habitual després d'uns dies fora de vacances, he reaparegut als 10 Km de Ripollet, encara que de fet, enguany no es podria parlar de reaparició perquè aquest mes d'agost ja porto 3 curses i dissabte que ve en tinc prevista encara una quarta. La cursa de Ripollet és força dura perquè normalment fa molta calor. Avui, però, no ha estat així. Escassament estàvem a 20 graus, una temperatura de luxe per còrrer. Són dues voltes a un circuit de 5 Km que és exigent, amb pujades que deu n'hi do, especialment la del començament  que es torna a fer, lògicament, a meitat de cursa. He sortit força al darrera perquè volia anar remuntant posicions. Com acostumo a fer, he anat creant-me petits objectius per mirar de rendir al màxim. El cert és que porto tota la setmana dormint molt poc ja que tinc el coll ben irritat i em passo les nits, especialment, tossint. Aquesta nit passada, no he aconseguit adormir-me fins més enllà de les 3 i m'he llevat a dos quarts de 7. A més he dormit al sofà, per a no molestar la meva dona, que, de retruc tampoc no podia descansar per culpa de la meva molesta i sonora tos.

Davant del pavelló que duu el nom de l'esportista ripolletenc més conegut: Joan "Txitxi" Creus 

  Amb tot, pensava que podria baixar dels 45m. M'he quedat força a prop: 45m 8s. Tenint en compte les circumstàncies, no em puc queixar. I més encara a l'observar les marques que he fet altres anys. He corregut 6 vegades a Ripollet i al 2009 vaig fer el millor registre (43,31). De les altres 5 participacions, només en una  ho vaig fer millor que avui (44,50 al 2010). O sigui que, com dic gairebé sempre, qui no es conforma és ben bé perquè no vol.

 

Feia temps que no coincidia en una cursa amb el meu germà Manuel i l'Arcadi

La pròxima cita seran els 10 Km de la Cocollona de Girona, dissabte 31 d'agost, a les 10 de la nit. Una més de les curses nocturnes que s'han posat de moda enguany