Això és una marató !!!!

Primers quilòmetres    (Foto: Rosa Catalán)

Km 28,  amb la Torre Agbar al fons (Foto: Josep Cruz)

Que a casa nostra tinguem una marató amb gairebé 20.000 inscrits és una cosa que era impensable fa escassament 7 anys. Impressionant el creixement que ha tingut des del 2006. Espectacular. Amb prou feines erem 4.000 corrent-la i ara... Bufff ! No hi ha paraules. I el que sembla clar és que l'augment de participants continuarà. En pocs anys podrem arribar als 30.000 corredors i fer que la Marató de Barcelona lluiti per ser la més multitudinària d'Europa. Penso que la feina s'està fent molt bé i els resultats ho avalen. Una de les coses que més em van agradar va ser la quantitat de gent que hi havia pràcticament en tot el recorregut animant i cridant sense parar. Impressionant !! Si una marató és multitudinària, és més fàcil que hi hagi més espectadors durant el recorregut. I si el 43% dels participants són estrangers, com és el cas de la marató de Barcelona, encara és més fàcil, segurament. M'explico: normalment quan algú va a l'estranger a fer una marató el més lògic és que vagi acompanyat. Molts maratonians viatgen amb la família, o amb part d'ella. Diguem que de promig, i segurament fent curt, cada participant "arrossega" una persona i mitja. Això faria 30.000 persones, que, lògicament, volen veure els seus com corren. I 30.000 persones són moooltes !! Afegim-li els veïns que viuen per on passen els corredors. El més lògic és sortir al carrer a veure'ls passar perquè és un espectacle. A més hi ha grups d'animació --n'hi havia 53, més d'un per quilòmetre !-- que conviden a sortir al carrer. Posem-hi que en tot el recorregut surten uns 10.000 veïns espontanis. Ja estariem parlant de 40.000 persones. Són uns càlculs una mica patilleros, però potser expliquen el fenomen, almenys en part...

Km 38, al Portal de l'Àngel  (Foto: Pep Moliner)

  Com podeu veure, estic encantat amb la nostra marató. La d'aquest any ha estat la 12a que he completat a Barcelona. O sigui, que vaig amb l'any.  En total he fet 33 maratons, des que vaig fer la primera --a Barcelona, com no!-- al 1999. Només m'he perdut la del 2007. Feia dos mesos que m'havien operat del fetge i no era qüestió de prendre riscos innecessaris.

A la meta: 3h 22m 6s (Foto: Rosa Catalán)

 Pel que fa a la meva participació al 2012, val a dir que la meva intenció fins a 15 dies abans era sortir a ritme de 5m/Km i mirar de baixar de les 3h 30m. Però la mitja de Cambrils del passat 11 de març em va fer canviar d'opinió. Al fer 1h 29m vaig pensar que estava en condicions de ser una miqueta més agoserat. Em vaig decidir per buscar baixar de les 3h 20m. No sabia exactament el ritme que havia de portar (4,44 ? ), però la veritat és que la cosa va anar força bé. De fet vaig anar com un rellotge. Els parcials de cada 5 Km van ser: 23,42-23,09-23,25-23,28-23,31-23,44. És a dir: fins el Km 30 tots en el mateix minut ! Fantàstic. El parcial del Km 35 va ser més dolent: 24,20. L'esforç es notava. I el del 40, clarament pitjor: 25,33. Ja hi comptava. Els últims 2,195 Km, els que coincidien amb el Paral.lel en pendent, els vaig fer a un ritme encara més lent (5,10 el Km) Ja hi comptava que al final em costaria. De fet, com pràcticament sempre a les maratons. Al passar la mitja en 1h 39m, estava clar que doblar (per acabar en 3,18) era molt complicat. La calor, encara que jo no la noti massa, el cert és que afecta; el cansament i alguna que altra pujadeta, al marge de l'esmentada del Paral.lel, també fan minvar el ritme. Al final 3 hores 22m i 6 segons. A ritme de 4,48 el Km. La segona mitja, 4 minuts més lent que la primera. En qualsevol cas, per a mí és una gran marca, especialment tenint en compte que al 2011 només vaig poder acabar-la en 3h 42m. 20 minuts més lent!! Val a dir, però que l'any passat vaig acabar molt trinxat a l'haver fet 3 maratons a la tardor. Aquesta temporada només he fet la del Mediterrani a l'octubre, abans de Barcelona.

  No voldria estar-me d'agraïr als fotògrafs les fotos. És fantàstic!! I també, especialment, al meu company de feina Francesc Canals, que em va fer un video molt maco del meu pas per les Rambles, al voltant del Km 40. El podeu veure aquí.

    Resumint. Estic molt orgullós de tenir a casa nostra una marató que és un autèntic fenomen de masses. Entre tots, aportant el nostre granet de sorra, l'hem fet possible i hem de continuar fent possible que augmenti encara més. No dubto que serà així. Ens ho mereixem. Tots.