És diferent a totes. La feina de la
Myrna Mates i el seu equip és impagable. La cursa de l'Amistat és l'única que et permet atravessar Barcelona des del
Castell de Montjuic fins el Parc d'Atraccions del
Tibidabo. En total,
16,6 Km que sempre he procurat que se'm facin el més agradables possible. I avui no ha estat l'excepció. Simplement es tracta de prendre's la cursa amb molta calma ja que la major part del recorregut és en pujada. Primer és lleugera, però va augmentant i cal reservar forces per arribar en bones condicions a la carretera de Vallvidrera per encarar
els últims 4 quilòmetres, més o menys, a bon ritmet. He acabat en 1h 34m 32s, sense forçar gens ni mica. Amb l'
Arcadi hem sortit gairebé al darrera del grup de 800 participants. I no hem parat de passar corredors durant tota la cursa. La sensació és magnífica !! La cursa és gratuïta, si bé aquest any s'ha demanat, a canvi del pitrall, una aportació d'almenys 5 euros per a la marató de TV3. Comença sempre a les 8 del matí de l'1 de novembre. Una tradició que ja fa 31 anys que dura. Recordo quan es va arribar al'edició 25, la Myrna va dir que seria l'últim any. I mira.....! És que
la cursa de l'Amistat talment és com si tingués vida pròpia. Es devia negar a desaparèixer.
3 comentaris:
Bona la crònica! ha de ser una cursa emblemàtica! l'any vinent sense falta no me la perdo. Avui no m'ha estat possible assistir.
Has llegit ja la crònica de'n Pucurull? (comentari del Twitter és magnífic) .És un autèntic crack aquest home.
Salut Xavi!
Iban
ACDIB
Xavi , jo he estat un dels corredors que has avançat amb l'Arcadi.
Aquesta cursa no pot desapareixer, es única i cal que fer el que sigui perque continui.
Coincideixo en tot. Una de les curses que trobo a faltar des que visc a Madrid és la de l'Amistat. Hi anàvem cada any, amb en Prats, en Fàbregas, l'Alcalà, en Fontanals...i companyia. Vells temps, gran cursa. M'alegro pels 800 participants.
Publica un comentari a l'entrada