Molt interessant, Xavi. Em sonava, però no sabia els detalls del càncer. Ets un exemple a seguir i fa que pensar això dels aliments... El "problema" és que normalment només actuem quan li veiem les orelles al llop. És per pensar-hi.
Me ha gustado mucho la entrevista Xavi,yo hace tiempo que lo ando pensando, pero no me decido. Tampoco sabia que habias sufrido un cancer.Mer alegro que lleves de PM.Saludos crack.
No sabia que habies patit un càncer. Actualment ja mirava de reduir la carn vermella. Després de llegir l'entrevista estic més decidit. Això sí , a les cerveses no renuncio!
Magnífica entrevista. Has fet molt bé de enganxar-la al teu blog (un dels pocs blogs que la gent hi fa comentaris) perquè resulta molt útil per moltes raons.
M'ha agradat molt això de "Al llarg de la vida ens dediquem a malmetre la salut i després pagaríem el que fos per recuperar-la”. Resulta sorprenent i didactic el que dius "De fet sempre m’he trobat de conya fins i tot quan estava malalt."
Per tot plegat, l'enhorabona, Xavi. Ets certament un referent!
Miquel: Com sempre, ets molt amable. Gràcies per les teves paraules. Ara bé, això de "referent".... Deu m'en guardi !!! Només sóc una persona que explica algunes de les coses que li passen en aquesta vida. I si a algú li poden servir, "miel sobre hojuelas" que dirien en castellà. Ah!!I en altres blocs també hi ha comentaris...;-)
Jordi: Si oblides la carn vermella, segur que t'anirà bé. Jo també bec cervesa, no creguis. Molt de tant en tant, i sempre 0% d'alcohol. De fet, la cervesa vé de la civada, que és un vegetal.
Amb perdó, "acollona" una miqueta lo que dius de certs aliments, peró segur que tens tota la raó. Una abraçada Xavier i felicitats pel teu blog "addictiu". Òscar
Me ha gustado mucho tu entrevista Xavi y a la vez me ha servido para reflexionar en mi dieta pues no suele faltar la carne.Te felicito por haber superado tu enfermedad y de verdad eres un ejemplo a seguir. Xaxi un abrazo Esteban
13 comentaris:
Molt interessant, Xavi. Em sonava, però no sabia els detalls del càncer. Ets un exemple a seguir i fa que pensar això dels aliments... El "problema" és que normalment només actuem quan li veiem les orelles al llop. És per pensar-hi.
Certament. Només posem fil a l'agulla quan veim que la cosa es pot posar o es posa "xunga"....
Me ha gustado mucho la entrevista Xavi,yo hace tiempo que lo ando pensando, pero no me decido.
Tampoco sabia que habias sufrido un cancer.Mer alegro que lleves de PM.Saludos crack.
No sabia que habies patit un càncer. Actualment ja mirava de reduir la carn vermella. Després de llegir l'entrevista estic més decidit. Això sí , a les cerveses no renuncio!
Magnífica entrevista. Has fet molt bé de enganxar-la al teu blog (un dels pocs blogs que la gent hi fa comentaris) perquè resulta molt útil per moltes raons.
M'ha agradat molt això de "Al llarg de la vida ens dediquem a malmetre la salut i després pagaríem el que fos per recuperar-la”.
Resulta sorprenent i didactic el que dius "De fet sempre m’he trobat de conya fins i tot quan estava malalt."
Per tot plegat, l'enhorabona, Xavi.
Ets certament un referent!
Miquel: Com sempre, ets molt amable. Gràcies per les teves paraules. Ara bé, això de "referent".... Deu m'en guardi !!! Només sóc una persona que explica algunes de les coses que li passen en aquesta vida. I si a algú li poden servir, "miel sobre hojuelas" que dirien en castellà. Ah!!I en altres blocs també hi ha comentaris...;-)
Jordi: Si oblides la carn vermella, segur que t'anirà bé. Jo també bec cervesa, no creguis. Molt de tant en tant, i sempre 0% d'alcohol. De fet, la cervesa vé de la civada, que és un vegetal.
Gràcies pels consells ... molt bona entrevista! I felicitats per superar el "mur" en la cursa contra el càncer, ets un "crack", quina actitud!
Ferran de Sedentaris.cat
Amb perdó, "acollona" una miqueta lo que dius de certs aliments, peró segur que tens tota la raó. Una abraçada Xavier i felicitats pel teu blog "addictiu". Òscar
Me ha gustado mucho tu entrevista Xavi y a la vez me ha servido para reflexionar en mi dieta pues no suele faltar la carne.Te felicito por haber superado tu enfermedad y de verdad eres un ejemplo a seguir. Xaxi un abrazo
Esteban
Esteban: celebro que t'hagi agradat.
No en sabia res del càncer . Molt interessant la alimentació que portes.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada