2 de 3 !!!

Avui he completat la meva 28a marató. Ha estat la de la Costa Daurada (Port Aventura-Salou-Cambrils). Era la primera edició. Es nota que els organitzadors són gent que coneix i estima el còrrer. Espectaculars els avituallaments, cada 4 km. Recorregut avorridot, però molt planer. En cas de preparar-la específicament, crec que es pot còrrer bastant. No era el meu cas, avui. Després del 3h 36m de Mediterrani, amb baixar avui de 3h 40m em donava per més que satisfet. Però pocs minuts abans de la sortida he vist que hi havia llebres de 3h 45m. Com ja comencem a tenir una mica d'experiència, he optat per afegir-me a aquest grup, amb la idea de fer 25-30Km a aquest ritme i si després tenia forces, deixar-los. El pla ha sortit força bé, si bé els he deixat endarrera una mica abans, sobre el Km 23,5-24 quan hi havia una miqueta de baixadeta. En un tres i no res he vist que m'allunyava del grup gairebé sense adonar-me'n. Hem quedat 3 o 4 corredors anant a 5 i poc. Estava còmode i he decidit seguir així. A estones he corregut sol, però he recullit una bona quantitat de "cadàvers" cosa que sempre anima a seguir i passar-ne més. Al final he acabat en 3h 41m i 57s, 5 minuts i escaig més que a la del Mediterrani, ara fa 3 setmanes. Ritme de 5m 15s. Em sembla més que correcte. La foto és amb el Xevi Avellana, l'incombustible gironí, i la seva filla, poc abans de la sortida.

Ara, quan estic escrivint aquesta crònica, ja intueixo que em recuperaré amb rapidesa, vital per encarar la 3a marató del repte, la de Donosti, que és just d'aquí a dues setmanes, el 28 de novembre (votaré a les eleccions al Parlament per correu. Ja he iniciat el procés.) A Donosti miraré de baixar de 3h 45m. Ciutat de grans records maratonians per a mí. Al 2004 vaig baixar allí per última vegada a la meva vida de les 3h (2h 59m 40s), una marca que, a més, em va permetre anar l'any següent a la marató de Nova York amb mínima.

Ara es tracta de fer les tres maratons en 5 setmanes sense sortir baldat. De moment anem bé...