dimarts, 17 de novembre del 2026

Si no hi aspires, potser és quan pot sortir...



Amb cara de patiment, com sempre (Foto: Carlos Sánchez)

Després de no aconseguir-ho una setmana abans a Bombers --baixar dels 50 minuts-- a la cursa de Sant Martí-El Clot, també de 10 km, tampoc no pensava aconseguir-ho. Recordava la llarga pujada del carrer Independència --bonic nom, encara que no es refereix a la de Catalunya-- de l'últim cop que havia participat en aquesta cursa al 2008, i no em semblava factible. Doncs va resultar que havien canviat el recorregut i l'havien fet especialment vàlid per a córrer força. La pujada pel carrer Indepèndencia era molt més curta del què recordava i no estava al final sinó al principi del circuit, al qual es feien dues voltes. A més, després de pujar Independència hi havia una llarga baixada on et podies recuperar força. Calia remuntar fins a la meta, però no era a través d'una llarga pujada, sinó fent ziga-zagues amb pujades curtes i trams força llargs de pla. Senzillament ideal, vaig trobar.

Vaig completar el pas dels 5Km en 24:30, per tant, si era capaç de doblar acabava en 49:00, superant clarament els 49:33 del Tast de Mitja, fins ara MMA. I em vaig posar a la feina. El promig que havia de fer era 4,54/Km en la segona volta i encara em quedaria un marge de 32 segons per fer MMA.

El Km 6 el vaig passar en 4:58; el 7 en 4:46 --un bon gruix de segons per tenir encara més marge--; en el 8 vaig punxar una mica en fer 5:05. En el 9 em vaig refer i el vaig passar en 4:54. Això volia dir que si feia 4.47 en l'últim, doblava. I si no ho aconseguia em sortiria una marca molt bona, uns quants segons per sobre dels 49 minuts, tot just.

Però vet aquí que em planto a la recta de meta i veig el crono. I ja em vaig adonar que la cursa era curta. Ben bé li devien faltar entre 150 i 200 metres. Vaig entrar en 48:08. El GPS em va marcar 9,75 Km. Li dono 50 metres més, per si es va perdre el senyal en algun moment, cosa possible al transcórrer la cursa majoritàriament per carrers estrets. Calculo que els 200 metres que faltarien els hauria fet en poc més d'un minut. Hauria acabat en 49 curts, per sota dels 49:33 del Tast de la Mitja, de ben segur. Per tant, la MMA puc considerar-la feta. Però hauré de comptar la cursa com una d'"Altres distàncies" i no pas com un 10K. Llàstima!

El Juanma Álvarez, que va guanyar la cursa, em va insistir que la distància eren 10Km segur. La veritat és que menys de 10Km li va donar a tots els GPS de què vaig tenir constància. Coses de les curses...

Amb en Ferran Cardona, en l'escalfament (Foto: Carlos Sánchez)

Fa molts anys que ens coneixem amb en Ferran. Com a prova, aquesta foto que va publicar el Mundo Deportivo de la nostra participació a la Jean Bouin del 1997. Fa 29 anys!!!

Erem molt més joves. Teniem 36 anyets. En la foto estàvem "desescalfant"

Pròxima cita, la mitja de la cursa Dani, al Maresme. Serà la primera mitja que faré en pràcticament 2 anys. No pas per gust, sinó per culpa de la intervenció al menisc de maig del 2025.