No sempre surt com un voldria...

Cap el Km 8,5 (Foto: David Patán, Blogmaldito)

 A la cursa de Bombers d'enguany aspirava a baixar dels 50 minuts. Els bons registres de La Llagosta, la Mercè i el Tast de Mitja, em feien pensar que tenia opcions de ser novament sub50. Però, pel què sigui, el cas és que no va sortir la marca. Els primers 5 Km em van sortit tots per sobre del 5m/km, per tant era una quimera baixar de 50. Vaig passar l'equador de la cursa en 25m i 43s. L'esperit competitiu que tinc em va fer intentar eixugar aquests 43 segons. Vaig guanyar segons en la segona part, però massa pocs. Els parcials del 6 al 10 van ser 4,58-59-55-50-40. Tret de l'últim quilòmetre el guany de segons va ser massa poc. Però vaig quedar satisfet de fer-ho sensiblement millor que el primer 5 mil. Temps final: 50:43, tot i que a mi em van sortir en el GPS 10 segons menys.... En definitiva, vaig trigar 1 minut i 10 segons més que al Tast de la Mitja. Normal. Aviam què tal ho faré a la cursa de Sant Martí, a El Clot, aquest diumenge 15 de novembre. La vaig fer al 2008 per última vegada  Segur que ha canviat des d'aleshores.Serà la 6a vegada que la faré. L'havia correguda al 1997, 98, 99 i 2007. Les tres primeres vegades era una cursa inferiors als 10Km. Al 2007 ja eren 10Km. Aviam com respondré, 18 anys després!

La cursa de Bombers és molt especial per a mi, no tans sols per haver-la corregut ja 11 vegades, sinó perquè al 2007 va ser la de la meva reaparició després d'haver estat operat de càncer de colon amb metàstasi al fetge. Aquella cursa del 2007 va ser  inoblidable. A més, una foto d'aquell dia va servir per a la portada del meu llibre "100 històries del córrer", publicat al 2019. Tanmateix, l'edició del 2014 va ser la primera cursa que vaig córrer sense el meu recordat bigoti! 

La foto que va servir de portada de "100 històries del córrer"

Amb el llibre. Més content que un gínjol!