Què ens quedarà i com serem després de la pandèmia? Perquè un dia o altre aquest malson s'acabarà. Segurament no s'acabarà de cop, sinó que serà progressiu, penso. Hi haurà coses positives. Per exemple que haurem guanyat en higiene. Si abans de la pandèmia ens rentàvem les mans un número de cops al dia, ara ens hem acostumat a fer-ho molt més sovint. I això és bo.
No sé com quedaran les relacions socials i les mostres d'afecte. Tornarem a abraçar-nos com abans? O ¿haurem interioritzat que les efusivitats poden ser intrínsecament perilloses pel que fa a possibles contagis de Covid o d'altres malalties? Ves a saber...
És possible que la Covid acabi fent que tractem millor els nostres grans. Que els veiem com el que són: un pou d'experiència, però que necessiten que els cuidem, que els tractem be, que els estimem, que no els deixem de banda... perquè són fràgils i ens necessiten. Quan nosaltres els necessitàvem --quan érem nens-- mai no ens van fallar. Ara no podem fallar-los a ells.
I les curses? Penso que poc a poc s'aniran recuperant i se'n faran novament. Els que estem aprenent els corredors habituals és que sense curses --o amb molt poques-- també es pot viure. I seguir corrent. Almenys els populars. Els professionals són figues d'un altre paner.
Perdoneu que pensi en veu alta. Suficient. Ho deixo. I demà, a córrer!
2 comentaris:
Interessant, Xavi, la teva reflexió.
Vols que et digui el què penso?
Crec que després de la pandèmia tot tornarà a ser com abans. Els humans no aprenem dels infortunis; només del que ens fa feliços.
Ens rentarem les mans amb la mateixa freqüència i ens abraçarem com abans, encara que hagi risc de contagi per noves pandèmies.
I pel que fa al tracte amb els grans serà també el mateix d'abans, L'edatisme està creixent de manera alarmant.
El què potser canviaran seran les curses: seran més cares.
Una forta abraçada.
Miquel
Jo crec que d'una manera o altra, la pandèmia tindrà conseqüències en el sentit que provocarà canvis. Potser no els que menciono, però que hi n'hi haurà em sembla més que probable. En fi... Ja veurem. Cuida't molt, mestre!
Publica un comentari a l'entrada