divendres, 9 de novembre del 2018

He tornat a la vida...!

Poc després de sortir de la UCI
    Jo mateix em vaig donar per acabat. Per mort. Literal. Però no era la meva hora i he tornat. Anem a pams. El 5 de setembre vaig tornar a anar a urgències amb dolor abdominal i mal a l'espatlla. Per mi estava clar. Després de l'experiència de l'abril amb l'oclusió intestinal, tenia força números que la cosa s'hagués repetit. Doncs bé, va resultar que sí que tenia novament problemes al budell, però ara pitjor: havia fet una perforació, que havia començat amb una suboclusió que es va complicar. Em van operar d'urgència la matinada del 5 al 6 de setembre. La cosa no va acabar d'anar del tot bé, perquè en les hores posteriors a la intervenció, no millorava, ans al contrari. En aquest punt el paper del meu germà Manuel, metge, va ser decisiu per a salvar-me la vida. Vaig fer un xoc sèptic i no va haver més opció que tornar a intervenir --tornar-me a obrir, vaja-- per solucionar la situació. 3 dies, dues operacions. La cosa va estar tant justa, que li van dir a la meva dona, la Mònica, que es preparés perquè podria anar-me'n a l'altre barri. Sortosament la segona operació va anar molt bé, Vaig ingressar a la UCI on vaig estar intubat i dormit 7 dies. Finalment, el 14 de setembre em vaig despertar. La quantitat de medicaments que m'havien administrat, juntament amb adrenalina, morfina i tota mena de drogues per a què els meus òrgans tornéssin a funcionar a ple rendiment, tenen dos efectes colaterals habituals. Un, que tens alucinacions i veus la realitat distorsionada. I el segon, que t'infles de manera espectacular. Jo, que peso al voltant del 72-73 kilos, vaig passar a pesar-ne 90 !! Les cames eren com potes d'elefant; el dits dels peus, autèntics botifarrons; no podia ni aixecar els braços. Havia de recuperar-me a base de desinflar-me amb diurètics. Em vaig passar una setmana orinant gairebé de manera constant, especialment a la nit. El cert, malgrat tot, és que cada dia estava clarament millor que el dia anterior. Tots els metges i personal sanitari concidien a dir-me que el fet que fos esportista habitual m'estava ajudant a recuperar-me molt ràpidament. Vaig haver de reaprendre a caminar. Quan ja em podia valer per mí mateix en un 70%, més o menys, em van enviar a casa.
L'Arcadi, en una de les visites que em va fer a l'hospital
Era el 28 de setembre. La Mònica ha estat el puntal bàsic per a la meva recuperació. Ella i el meu germà Manuel. La Mònica ha estat sempre pendent de mi, a tothora. Sense ella, igual encara estaria a l'hospital, a hores d'ara.
       Ara m'haig d'anar recuperant, especialment a l'hora de guanyar massa muscular. Ara peso escassament 67 kilos. Vaig arribar fa una setmana a pesar-ne 65. Massa poc. Des d'aquí també vull agraïr molt especialment tot el personal sanitari que em va atendre a la Mútua de Terrassa. Sense ells, òbviament, ja estaria acompanyant el meu nebot Martí, el meu àngel al cel. Són més d'un centenar les persones, des de cirurgians fins a personal de la neteja, passant per lliterers, infermers i infermeres, els que van tenir cura de mi en un moment o altre. Els estaré eternament agraït a tots i cadascun d'ells. També vull agraïr a la meva família i a tants i tants amics i companys de feina que han estat en tot moment pendents de la meva evolució. Moltes gràcies a tots. Com diu "El Foraster", sou molt bona gent !!!
Primer "rodatget" després de 2 mesos aturat
      Ahir em van treure l'últim drenatge que portava i ho vaig celebrar començant a córrer. 1m i 30s. 200 metres. Poquet a poquet m'aniré recuperant. Espero !
      Aquest és el llistat que vaig poder fer del personal de la Mútua de Terrassa. Segur que m'he deixat algun nom. Espero que em disculpin els que m'hagi pogut descuidar. Infinites gràcies a totes i tots !!
     
Àlex Sánchez, auxiliar
Ainara Muñoz, raigs X
Alba Ramírez, auxiliar
Alba Rivera, auxiliar
Alba Tomàs, enfermera
Albert Sánchez, metge
Alícia Jiménez, infermera
Amanda Regueiro, infermera
Ana Osorio, infermera
Andrea Arús, auxiliar
Andrea Navarro, raigs X
Àngela Abril, auxiliar
Anna Bartolí, infermera
Anna García, fisioterapeuta
Anna, auxiliar
Ares, radiòloga
Ariadna Til, Clínica del dolor
Beatriz Montes, auxiliar
Belén Villén, auxiliar
Cabeza, Cristina, cirurgiana
Carmen Pérez, auxiliar
Cèlia Benaiges, banc de sang
Christian Castillo, infermer
Christian González, auxiliar
Cristina Cabezas, estudiant en pràctiques
Cristina Fernández, infermera
Cristina Lluch, metge UCI
Cristina Plata, auxiliar
Cristina, UCSI
Daniel Costa, cirurgià
Desiré Martínez, auxiliar
Doctora San José
Elisabeth Bellart, auxiliar
Elvira Alibama, Infermera
Emilio Muñoz, cirurgià
Encarna Fenoy, auxiliar
Encarni Alcaide, neteja
Ester Medina, neteja 

Fina, infermera UCI
Glòria Ramírez, infermera
Goreti, metge  resident
Isabel Xerta, metge UCI
Javier González, metge
Javier Osorio, cirurgià
Jessica Yañez, auxiliar
Joan, lliterer
Jorge González, cirurgià TAC
Jose Fernández, infermer
Josep Andrada, auxiliar
Joseph El Maddahi, lliterer
Juanma Fernández Alcaide, infermer
Júlia Montoya, auxiliar
Julián Moreno, radiòleg
Karina Miranda, auxiliar
Karina Quintero, auxiliar
Lali Ros, auxiliar
Laura Maestro, auxiliar
Laura Rocamora, cirurgiana
Laura Sobreroca, metge resident
Laura Triguero, infermera
Laura Vergara, auxiliar
Laura, radiòloga
Lia Cristina, infermera
Lidia Moreno, estudiant en pràctiques d’auxiliar
Lilia Martínez, cirurgiana
Lourdes Bru, infermera
Manuel Juliàn, radiòleg
Mar Lozano, infermera
Marcos López, infermer
Mari Carmen Pereña, auxiliar
Maria Gallofré, cirurgiana
Marian Pasos, Infermera
Mariano Carreño, lliterer
Marina Carós, infermera
Marina Molina, auxiliar
Marta Vilalta, infermera
Mateo Pérez, lliterer
Mina Ezaeme, auxiliar
Mireia Murcia, infermera
Mònica Gómez, auxiliar
Mònica Pérez, anestesista
Mònica, Infermera
Montse Giró, neteja
Montse Padrós, auxiliar
Montse Parra, auxiliar
Nil Camañes, infermer
Noèlia Pérez, cirurgiana
Nuri, auxiliar
Ono Morales, auxiliar
Pedro Cuadrado, lliterer
Pepi Avilés, neteja
Pol Martínez, infermer
Pol, lliterer
Queralt, Infermera UCI
Rafaela López, neteja
Rosa Cortadellas, banc de sang
Sandra Castillo, infermera
Sandra Oliveres, infermera
Saray Cabacas
Silvia Àlvarez, infermera
Sònia Castillo, infermera
Sònia Espinar, neteja
Sònia Navarro, infermera
Tomás, infermer
Toni Granado, auxiliar
Vanessa Alcarraz, infermera
William Alcántara, becari
Yolanda Membrilla, neteja
Yolanda, auxiliar

65 comentaris:

Unknown ha dit...

M'alegro que t'hagis quedat! T'estimem!!!

Miquel Pucurull ha dit...

Moltíssimes felicitats, Xavi, per la recuperació.

T'haurem de dir "El Gat Bonastre". No pels bigotis, que ja no en duus, sinó per allò de les 7 vides.

Una forta abraçada.

Pucu

Xavi ha dit...

Molt agraït, mestre !

Xavi ha dit...

No sé qui ets (posa unknown), però moltes gràcie, igualment !

Unknown ha dit...

m alegro xavi.. k segueixis tenint sort i salut.

David Calbet (David C a corredors.cat) ha dit...

Caram ! Quina historia xavi ! Sortosament amb final feliç !!! Q tinguis una molt bona recuperacio !

Griselda ha dit...

Una gran sort que ho estiguis explicant, que ho hagis superat i puguis tornar a fer vida normal. Me n'alegro molt! Una abraçada

Imoreno ha dit...

Molts anims! Has tornat a néixer

rivendel ha dit...

Mare de deu Xavi, quan m'alegra saber que ja ha pasat tot. Una abraçada.

Jordi ha dit...

Molts anims Xavi...i molta força desde docu de la tele...Jordi..auxiliar Docu

Vicenç ha dit...

Quina experiencia!, diuen que el que no et mata et fa mes fort, així que ànims, ja visualitzo com m'avances en el km 8 de qualsevol deu mil :-), serà aviat.

Manel González Peña ha dit...

Xavi, ens alegrem molt que tot hagi acabat be. A continuar recuperant-se. Molt ànims i una molt forta abraçada!!!!

Xavi ha dit...

Moltes gràcies !

Xavi ha dit...

No creguis. Ara em prendré les curses amb molta calma.

Xavi ha dit...

Certament

Unknown ha dit...

Xavi, m'has posat la pell de gallina. Te recuperaràs i tornaràs a còrrer com el campió que ets. Una abraçada;

Jordi Muñoz Solà ha dit...

Noi , he quedat de pedre . Aviat fará ja dos anys que no trepitjo TV3 .. coses de l'edat
De tot cor , una molt forta abraçada i benvingut a la bogeria de nou.

Ricard Masferrer ha dit...

M'estranyava el teu llarg silenci a les xarxes socials. Ha d'haver estat dur. M'alegro que tot torni pel bon camí.

Unknown ha dit...

Ànims que segur que tornaràs a les curses i a patir els darrers kilòmetres, t esperem ben aviat

Unknown ha dit...

Andreu

Pep ha dit...

No sabia res de tot el que has passat i mentre llegia se m'encongia el cor. Ets aquell amic que està allà i que tinc com a referent i penses que sempre està bé. Entres cada dia pel 3/24 i formes part de la meva vida. De tant en tant dic a qui m'envolta "és amic meu!!!". Et miro i me n'orgulleixo que en una època de la meva vida et tenia ben prop: sobretot amb els 100's, els esprints a Barberà, maratons, mitges i no sé a quants llocs més i total... que ara me n'adono de com has estat aquests darrers temps i el que has patit, i espero transmetre't tota la meva energia i que aviat tot sigui una malaurada anècdota. Sobretot que tota la força del món i ànim!! Espero veure't aviat personalment.

Unknown ha dit...

Molta alegria de veure't recuperat. I de veure't trotant ja !!! Una molt forta abraçada, Xavi.

Xavi ha dit...

Ostres! Quin susto. Ja deia que no et veia a les curses.

Content que tornis a estar bé. Ara a recuperar-se i ja ens veiem per alguna cursa.

kalimero ha dit...

Molt content de la teva recuperació. Com bé dius, segur que el fet de ser esportista t'ha ajudat molt. Una forta abraçada.

Marçal Lorente ha dit...

Molts ànims Xavi !! Ets un guanyador.

Unknown ha dit...

Xavi, et desitjo una molt bona i ràpida recuperació. Molts ànims i molta sort.

Xavi ha dit...

Moltes gràcies, Pep. Aviam si un dia puc tornar a córrer a Mossèn Homs... ��

Raúl Muñoz ha dit...

Com que ets molt actiu a xarxesa, vaiganar veient la teva evolució i el primer "rodatget", com tu dius, és una molt bona notícia. Ara cal seguir pas a pas, com en una bona preparació d'una marató, sense pressa. Sort que era un esportista de cap a peus! Me n'alegro que les coses vagin mica en mica millor. Una abraçada!

Xavier Carracedo ha dit...

Ho acabo de llegir després de veure una foto a Instagram. M'ha impressionat i me n'alegro moltíssim que ho hagis pogut superar. Una abraçada ben forta

Unknown ha dit...

Hola Xavi Soc MariCarme de Barcelona Volunraria,m'alegri molt que tot hagui anat tan be.Espero veuret aviat amb l'Arcadi.un peto campio.

Anónimo ha dit...

No en sabia res Xavi, ben tornat a la vida, no era el teu moment perquè encara et queda alguna lliçó per donar o aprendre, espero que sigui de run ��

LauraBuguñá ha dit...

M'alegro que tot hagi quedat en un esglai, bona recuperació!
Com treballadora a la Mutua Terrassa, et vull agrair la llista detallada del personal sanitari al qual expresses el teu agraiment, si et sembla bé faré difusió?

El bateria de TV3 ha dit...

Xavier, no en sabia res! Me’n alegro molt i molt de la teva recuperació! Ets un bon amic i una gran persona, et mereixes el millor! Fa molt de temps, un empresari per el que havia treballat, deia sovint: Rius, la vida es una lluita! Llavors es girava i emfatitzava: una lluita continua...Tenia 23 anys, recient casat i no ho entenia gaire. Uns anys després ho vaig entendre del tot! Encara recordo amb molt de carinyo i alhora nostàlgia, aquelles actuacions del Grup Estrès de TV3 cantant precisament tu, als nostres admirats Beatles! Vaig ser molt feliç aquella època i sempre ho agrairé a tots els Companys i Amics com tu de la nostra estimada TV3! Ets una persona molt forta i estimada per tots, amb una Dona extraordinària al teu costat i Família que testimen molt! Espero veuret recuperat molt aviat i fer-te una abraçada!
El teu amic que t’estima i recorda molt, Carles.

Anònim ha dit...

Hola Xavier en nom de la cursa de lavern i la gent del poble volem transmetre la nostra alegria per la teva recuperacio. Esperant que l’any 2019 et tinguem de nou entre nosaltres i com no et preparem el teu esmorzar que t’agrada tant. Molts Anims!!!’ Xavier Alvarez

Xavi ha dit...

I tant, Laura ! No hi ha cosa que m’agradaria més que arribés al
màxim de persones que em van ajudar.

Unknown ha dit...

Moltes gracies Xavier!!!!
L'habitacio individual no era cap broma. 😜
Espectacular I emotiu el teu escrit.
I el récord de la gran majoria de professionals.
A seguir millorant!!!!

Unknown ha dit...

Como me alegro que estes muy bien....una historia muy bonita...a seguir hacia delante.
Animos y fuerte abrazo

Unknown ha dit...

Como me alegro que estes muy bien...una historia muy bonita.
Animos y un abrazo enorme.

Xavi ha dit...

Qui ets ? L’infermer “ditxaratxer”, potser ?

Juanma Fernandez ha dit...

sisi !!!! Jo mateix, ditxaratxer,atractiu i eficient,no t,oblidis,jejeje !!!
Ara mateix treballant i amb les companyes emocionades gracies al teu escrit.
Et donen molts records.
Ara,continuo salvant vides ,ja tu saps !!!!
Molt content per tu.
SIgnat .
Juanma Fernandez ,alias "Unknown"

Albert Cortacans ha dit...

No ens coneixem però aquest matí he llegit la notícia i he quedat perplex. Enhorabona que estiguis millor. Salutacions des de Vixt

Unknown ha dit...

Hola Xavier sóc jordi Milà el teu company d'habitació a la mútua . Molt content que tot hagi anat bé. Molts ànims per el present i sobretot per el futur. Sempre positiu!!

Xavi ha dit...

Hola, Jordi !
Estàs bé? Fent vida normal? A tope amb la bici? Me n’alegro de saber de tu. Una abraçada molt forta i cuida’t molt, sobretot !

Xavi ha dit...

Ens vam veure poc, però deixes petja, t’ho asseguro. Ets un crack !!! Fes difusió al màxim del text perquè el personal vegi el seu nom ! Ok?

Unknown ha dit...

Hola de nou. Ja començo amb vida normal i agafo la bici per la ciutat per anar a passejar. Poc a poc i bona lletra!!

Xavi ha dit...

Ben fet. Piano, piano, si va lontano !

Mariona ha dit...

Ostres! No en tenia ni idea! Fantàstic que ja estiguis millor i et vagis recuperant, poc a poc i bona lletra, i espero ben aviat tornar-te a veure a les curses! Ànims campió!

Anònim ha dit...

Animo Xabier,no nos conocemos personalmente pero he corrido muchas cursas muy cerca de ti se que eres un crak por eso te has salido de esta.
UN abrazo

Anònim ha dit...

Hombre Xavi, me'n alegro força! Fa 40 anys vam fer COU al mateix lloc, tú a Lletres i jo a Ciències, em dic Joan Oller i no crec que em recordis... però jo a tú sí :-)
Quina sorpresa al cap d'uns anys en veure't a la TV sense el teu cabell larg però, això sí, el teu bigoti inconfusible!

Bé, he vist aquest dies el tema de les teves operacions i vaig que vas millorant, me'n alegro!

una abraçada,

Xavi ha dit...

Ara mateix no et recordo, disculpa’m, tot i que em sona el teu nom. Gràcies pel missatge. A cuidar-se.

Salvador ha dit...

Me'n alegro moltissim Xavier. Realment admirable i "prova superada". Anims i endavant, segur que aviat ens tornarem a veure
Salvador Reig

Xavi ha dit...

Salvador ! Quant de temps !!! Com estàs ? Moltes gràcies !! Cuida’t molt !!!

Unknown ha dit...

Xavi, et queden molts kms en línia i al costat dels teus estimats x fer, així q forces xq la cursa continua i creuarem la meta victoriosos.

Dani meteo ha dit...

Hola Xavi en nom meu i de l'equip que porto (Born to run) la nostre felicitació i alegria per la teva recuperacio.
Em vai fer una foto amb tu aquest estiu a Castellbisbal i com sempre molt amable i rialler.
A part de ser un referent des que vai començar a correr "en seriu" al 2009.
Una abraçada i salut

Xavi ha dit...

Moltes gràcies, Dani !

Jesús Díaz ha dit...

He anat a parar a aquest blog per casualitat -soc aprenent de Runner de 56 anys en el club Panteres Grogues- i no sabia res del que t'ha passat. Només t'escric per desitjar-te una molt bona recuperació. Aupa Xavier!!!

Xavi ha dit...

Moltes gràcies !

Miquel Esquirol ha dit...

Xavi. Fa temps que segueixo el teu blog (i el del teu amic Arcadi) i sempre m'ha flipat la quantitat de curses que arribeu a fer. Jo també corro, però no tant. M'agrada com escrius les teves curses. Ara feia setmanes que no et llegia i de cop i volta ahir vaig sentir la teva entrevista amb l'Albert Om. No en sabia res de les teves operacions. Em sap grau i et desitjo una recuperació total. Ánims! Miquel Esquirol

Xavi ha dit...

Agraït !!!

Lidia ha dit...

Soc Lidia l'auxiliar en practiques, haig de dir-te que ets un lluitador amb totes les lletres, em vas ajudar molt quan vaig començar et desitjo tota la sort del món, moltisims petons!!!!

Xavi ha dit...

Moltes gràcies a tú per les teves paraules. Segur que ara ja domines perfectament l’aparell de prendre la pressió, tant si es nou com si és antic. �� Molts petons també per a tú !!! I molt bon any !!!

Sergi Alexandri ha dit...

Xavi, feia dies, potser masses que no entrava al teu blog per llegir les teves cròniques de les curses on participes, doncs alimenta el meu cap i motivació.

Ara, al llegir la teva "crònica" et dono encara més les gràcies per el teu blog.

Gràcies per compartir-ho i endavant les atxes!!!

Un capítol no tant divertit de llegir... endavant Xavi, sempre endavant !!! Ets un lluitador i ho sabem, sobretot als darrers metres al fer sprints que fas tremolar a tothpm.

Som-hi !!!

Xavi ha dit...

Moltes gràcies, Sergi !!!

Juli ha dit...

Xavier!
Sóc un exalumne teu de la primera promoció del TCM (en Juli Sesé) No sé pas si em recordes però pots fer veure que sí tranqui. Acabo de veure tot aquest pastel y flipes òstia!
Collonut veure que estàs tan trempat ja i que a poc a poc tot es vagi posant a lloc i tornis a ser el Xavier Bonastre culturista que jo recordo! (o això o estic barrejant la teva veu amb imatges de Hafþór Júlíus Björnsson....) Anyway, amunt els cors i molta força company que encara has de donar molta guerra!

Juli Sesé

Xavi ha dit...

Hola, Juli. No et recordo. Disculpa’m. En qualsevol cas, moltes gràcies per les teves paraules. Llàstima que “L’home més fort del món” ja no el fem. Les retallades se’l van endur. Era un clàssic. Una pena... ��