dissabte, 25 de febrer de 2017

Vull arribar a Barcelona !!!!

Amb la Isabel Abril i en Jesús Leal a la Maratest. Ells van fer els 30km. (Foto: Blanca de la Sotilla)
  El 12 de març és la Marató de Barcelona. Després de 2 anys sense fer-la perquè l'hem transmès en directe per TV3, al 2015 i al 2016, ara hi tornaré. En principi, passi el què passi. Perquè dic això ? Doncs perquè des de fa 14 dies que estic lesionat. Bíceps femoral de la cama dreta. Després de la Mitja de Granollers, el 5 de febrer, vaig començar a notar molèsties. No li vaig donar més importància. Tant és així que el 9 de febrer vaig fer una tirada de 26 km. Al dia següent, una ecografia va certificar que tenia un trencament al bíceps femoral. Vaig estar 4 dies aturat i fent recuperació a Resport. Li vaig dir al fisio, en Jordi Torras --fisio també del KH7 Granollers, per cert-- que la meva intenció era córrer la Maratest el 19 de febrer, de cara a la preparació per a la Marató de Barcelona. Vam quedar que faria 21 km i no pas els 30, per si de cas. Aquella setmana vaig córrer 2 dies, 40 i 50 min., respectivament. Cap molèstia. Tot ok. A la Maratest escalfo una miqueta, tot perfecte. Em poso una mica endarrera per a no sortir espitat. Però als 100 metres d'haver començat, em noto el bíceps femoral molt carregat. No entenc res. Em quedo descol·locat. No sé què fer. Plego...? Segueixo...? Decideixo seguir. La molèstia no despareix, com desitjava. Cap el km 8 i escaig, crec notar que la cosa va millorant. Amb tot, em dic que res de fer 21 km. Faré una volta --15km-- i prou. En el Km 12, més o menys, veig que vaig bastant bé. Se'm passa pel cap fer els 21 que tenia pensat en un principi, però al final s'imposa la cordura. Plego en el 15. 1h 13m 46s, 25 segons més lent que tres anys endarrera. Aleshores en vaig fer 21 perquè feia una setmana que havia fet una marató i no volia forçar massa...
  El cas és què havia recaigut del bíceps femoral. El Dr. Ferran Abat, de Resport, em confirma, al dia següent, 20 de febrer, que el trencament és d'11 mil.límetres. M'aplica EPI. Prenc una decisió. Vull recuperar-me bé. Si fa falta, no correré ni un dia fins el 12 de març a la marató. Poden ser tres setmanes senceres sense córrer. Però no vull tornar a recaure. Entenc que el fons ja el tinc, si bé no em fa cap gràcia no córrer res en 21 dies i reaparèixer amb 42km. Però és el què hi ha. Aquesta setmana he anat cada dia a Resport per a sotmetre'm a fisio i a Indiba, a més de fer els excèntrics i els estiraments que em diuen. Tot sigui a fi de be. Està clar que si m'hagués estalviat de fer la Maratest, ara igual podria córrer la Mitja de Gavà. Ara hi haig de renunciar, amb gran pena.
E
El 12 de març, espero tornar a passar per aquí ! (Foto: Trienjoy)
  El dia de la Marató de Barcelona, el 12 de març, és el meu aniversari --56 anys, ja-- i si Deu vol, serà la meva marató número 50. Per tant, estigui com estigui, sortiré. Espero acabar-la. Faré el sistema Galloway. Segurament fins el km 22 o 24, ja veurem.

2 comentaris:

Miquel Solanellas ha dit...

Ànim Xavier, tens temps per recuperar-te, sempre he sentit que els trencaments fibrilars necessiten una setmana per centímetre per curar-se, així que vas sobrat... Ha de ser el teu dia, 50 maratons i 56 anys, Déu n'hi do...has d'acabar per celebrar-ho, ni que sigui arrossegant-te !!!

Xavi ha dit...

Això dic jo ! Avui es compleixen 8 dies sense córrer. La cosa sembla que va molt bé. Ahir vaig fer 15 min. a la cinta i cap problema. L'únic que em preocupa és la falta de quilometratge... En fi. Igual diumenge 5 --seran ja 14 dies sense haver corregut-- m'animo i faig amb molta cura l'Unirun, que són 6 i escaig quilòmetres.
Merci pels desitjos !