Tarragona: la 49a marató, a la butxaca.

Ja tinc 49 maratons a la butxaca. Encara que si fos tiquismiquis la d'avui no la comptaria com a marató: era curta. Almenys 900 metres. Però si vaig comptar com a Marató la del Priorat del 2015, avui faig el mateix amb la de Tarragona. No l'homologaré com a millor marca del 2017, això sí.

Arribada braços enlaire. Pel Martí, com sempre (Foto: Biel Bonastre)

S'havia previst vent, fred i potser pluja. A l'hora de la veritat, fred poc, pluja poquissima i vent una mica, sí, però sense exageracions, trobo. El que sí que ha passat és que el circuit era curt. L'explicació és que el dia abans es va tancar l'escullera del Port de Tarragona, per on es feien els primers 5 quilòmetres i els 5 últims, per les inclemències meteorològiques. Això va obligar l'equip d'organització de Runningsolutions a fer honor més que mai al seu nom, per trobar una solució. I no era fàcil. Només hi havia dues alternatives: la senzilla que era anul·lar la prova, i la complicada, que era redissenyar el circuit i fer les 3 curses. Perquè eren tres: 10K, 30K i 42K. I van optar per aquesta última. A la tarda i nit de dissabte van estar fent un circuit per a què l'endemà poguessim córrer. Feina encomiable. I molt difícil per la premura de temps. I se'n van sortir gairebé amb la màxima nota. Només ha faltat que tots els km estessin marcats (s'entén que pel poc temps de què disposaven no deurien poder fer-ho) i que el recorregut del 42K tingués la distància que tocava. I no. Una llàstima perquè Runningsolutions, amb el seu director al capdevant, el Juanan Fernández, es mereixien un èxit esclatant després de la currada que van fer.

Molt content just després d'arribar a la meta (Foto: Òscar Martinez 

 Pel què fa a la meva cursa, com ja tenia clar, he tornat a posar en pràctica el mètode Galloway. Cada 2 km fins el 28, caminar 1 minut. Els últims 14km ja sense caminades. Com que els km no estaven marcats, havia de calcular gairebé a ull. El meu crono no em serveix gaire ja que en dies rúfols com avui, especialment, em costa molt veure-hi les xifres. No porto les ulleres del cerca quan corro, he, he...  Total que he decidit aplicar el mètode fins el km 24 i a partir d'allà, tot corrent --18km-- fins a la meta. La mitja marató l'havia passada en 1h 52m, segons els meus càlculs. A destacar que la llebre de 3h 45m anava a un ritme molt per sobre del què li tocava. La tenia força per davant meu i jo veia que, si jo no defallia, podria acabar en 3h 40m. I la llebre havia sortit per darrera meu ! Tot un despropòsit, la veritat. L'últim cop que m'he creuat amb la llebre anava pràcticament sola. No m'estranya. Deu haver reventat tothom. Com era previsible, he anat recullint cadàvers en els últims 18Km, que he intentat fer el més aprop possible dels 5m/km. Si els feia a aquest ritme tots ells, gairebé baixaria de 3h 40m. L'any passat vaig fer a Tarragona 3,38,59. o sigui que la cosa estaria així així. He anat fent. Aguantava el ritme prou bé, però les pujades en una marató són matadores, per poc pendent que tinguin, a la part final del recorregut. De fet, tota la marató és un trencacames de pujar i baixar. En aquest sentit, el Galloway m'ha anat bé per preservar-me físicament pels últims 18km. Amb tot ja he vist a les acaballes que molt dificilment baixaria de les 3h 40m. La meva sorpresa ha estat majúscula quan després de l'últim gir he vist que ja enfilàvem cap a meta. No fariem els 42km 195m com després s'ha confirmat. 41km i 240m, m'ha sortit al meu GPS. És cert que hem passat per un túnel on es devia perdre la cobertura i que el dia era molt tapadot, cosa que no ajuda el GPS, tampoc. El cas és que he creuat la meta en 3h 35m i 58s.una marca que corroborava el què deia el GPS, que li faltaven metres. De tota manera, qui no s'acontenta és ben be perquè no ho vol. Encara que hagués trigat 6 minuts més, tirant llarg, per fer els 900 metres que faltaven, hauria fet 3,41,59, pràcticament 2 minuts millor que a Tortosa el 30 d'octubre. I a Tortosa la primera mitja fa baixada. A Tarragona tot era un trencacames. O sigui, que la marca d'avui està moooolt bé !!! ah... i a més, físicament m'he quedat molt bé. El sistema Galloway, no sé si m'ajuda molt o poc a millorar marques. A mí, de moment, sí. Però sí que puc certificar que, físicament, em deixa molt millor del què quedava abans, després d'una marató.

Propera medalla, la de 50a marató ! (Foto: Mònica Majoral)

La pròxima marató, la de Barcelona el 12 de març, el dia del meu 56 aniversari. Potser faré Galloway fins el 20 o el 22, només. Seguiré provant. En qualsevol cas, el Galloway també és una manera d'assegurar-me no sortir espitat...

 Diumenge que ve, seguint la tradició, faré els 10 Km de Vilafranca. Objectiu: baixar dels 45m.