Estrena del 2017 amb fresqueta...!

La sortida

  Vaig trobar de casualitat la cursa de Sant Julià de Cerdanyola. La 1a edició de la cursa de Reis, per fer-la el 8 de gener. 5 quilòmetres, majoritàriament per corriols de muntanya. Tot i que és una mica lluny de casa, em vaig decidir. Ja sabeu que, si puc, m'agrada recolzar les curses que s'estrenen. Sortosament la cursa era a les 11h i, per tant, no em calia matinar tant. M'ha semblat que Sant Julià de Cerdanyola, al cor del Berguedà, és un poble preciós. I el recorregut també. Després d'un breu pas pel nucli urbà --breu perquè el poble és petit-- abans del km 1 ja hem tocat camí. Ja sabeu també que per la muntanya vaig amb molt de compte. No és el meu habitat natural, i menys encara a dues setmanes de la marató de Tarragona. No fos cas que em lesionés per una caiguda o em torcés un turmell amb una pedra o una branca. La cursa té més pujades que les que m'havien dit, però ja hi comptava. L'experiència és un grau. "Res... una pujadeta i després tot baixada..." frase calcada que es va repetint a totes les curses de muntanya que faig. El que sí que és cert és que les baixades avui no eren tècniques, ni les pujades tampoc, especialment, cosa que he agraït. Després dels 21 km que vaig fer dissabte, diria que he sortit força lent. En el primer km i mig, força corredors em superaven i he tingut aquesta impressió. Tot i que el caminet tenia ja pendent, el km 1 l'he passat en 4,49, cosa que m'ha semblat correcte. Poc a poc la cosa s'ha anat regularitzant i quan més s'empinava la cursa, més corredors anava passant. Curiosa la gebre blanca que hi havia. Era com córrer sobre neu però sense cap relliscada. És com sorra blanca gairebé, que dona una imatge preciosa, per cert.

A l'inici, just quan he superat la Teresa, que ha sortit rapidíssima ! (Imatge extreta del video de La Marieta)

Alguns joveníssims atletes del JAB, la Joventut Atlètica de Berga, em motivaven especialment per intentar atrapar-los. A poc a poc han anat caient.  Alguns d'ells no ha estat fins a l'últim quilòmetre que els he pogut superar. És un últim quilòmetre que tot és asfalt i amb una baixada molt notable. Tant notable que he cobert l'últim km a 3,25 m/km, per mi un ritme impensable en qualsevol cas. En aquesta baixada he atrapat tots els nois i noies del JAB que tenia al meu abast. L'últim ha caigut en l'última pujadeta abans d'encarar la recta de meta, després de la gran baixada. Un dels nois s'ha volgut fer una foto amb mí a l'arribada. M'he sentit una mica com Novak Djokovic l'altre dia amb el selfie que li va demanar Horacio Zeballos després que el serbi el guanyés a Doha. ;-))).

A la Teresa i a mí ens han entrevistat

Amb els amics de la Teresa

  Total, he arribat a la meta en 28m i 53s. Erem uns 160 corredors. Crec que he entrat entre els 40-45 primers. El guanyador m'han dit que a trigat uns 20 minuts. La cursa era de 5,4 quilòmetres, no de 5Km. Satisfet. Cursa molt maca. La primera del 2017.
   A la cursa he coincidit amb la Teresa Sánchez Farràs, una vella amiga de fa molts anys i que feia molt que no veia.
  Diumenge que vé, a una setmana de la Marató de Tarragona, faré la Mitja de Sitges.