Galloway i la tramuntana

Doncs em vaig quedar amb les ganes. Amb les ganes de provar el mètode Galloway a la marató d'Empúries. La tramuntana va aconsellar als organitzadors suspendre la marató. Amb bon criteri, tot s'ha de dir, perquè el vent era exagerat. En canvi sí que es va mantenir la mitja marató --que era Campionat de Catalunya-- i la cursa de 10 quilòmetres.

 Vaig decidir a última hora adaptar a la mitja marató el què tenia pensat per a la marató, que era fer 2km corrent + 1 minut caminant, fins el km 28 i després tot corrent fins a la meta. Vaig mantenir l'intèrval de 2 Km, però el caminar ho vaig reduir a 30s, al ser la meitat de la distància, fins el km 14 i després fer l'últim terç de la prova (7,097 km) corrent sense caminar més. 

  Puc dir que el resultat ha estat una experiència curiosa però que no sé si acabo d'interpretar correctament. D'entrada cal dir que no sabia quin ritme havia d'intentar. De fet estava més preocupat per la tramuntana que per altra cosa..

 Com un rellotge vaig fer les meves caminates als km 2, 4, 6, 8, 10, 12 i 14, per la sorpresa d'altres corredors que em preguntaven si em passava alguna cosa al veure'm caminar, especialment en els primers quilòmetres. Lògic...

Dissabte va fer un dia esplèndid, a l'Escala.

La degustació d'anxoves no hi va faltar !

  Vaig pensar que seria interessant anar una miqueta per sota de 5m/km per compensar la velocitat perduda en els trams de caminar. Cada vegada que caminava veia que m'acostava més a l'objectiu de 5m/km. Per tant tot, sobre rodes. Quan vaig arribar al km 14 anava clavat. 1h 10m (5m/km) Per tant vaig pensar que com que ja no caminaria més, tenia a l'abast d'acabar la cursa per sota d'1h 45m. Quedaven trams amb pujades notables, on a més a més, la tramuntana era més forta encara que no pas al començament de la cursa. Els últims 7,097 km em van sortir al final en 35m 16s (5,02) és a dir, una mica més lent que els 14 primers amb les caminades incloses. Se suposava que havia de fer els últims 7 més ràpids. La tramuntana ho va alterar tot. En qualsevol cas vaig quedar content de poder fer del 19 al 20 en 4,37 i d'allà a la meta (1,097 Km) en 4,50. Val a dir que vaig anar bona part d'aquests 2 quilòmetres amb un grup de corredors d'Atletisme Girona que intueixo que buscaven baixar d'1h 45m perquè van apretar de valent i em van fer córrer a mí també. Al final se'm van escapar. Ara com ara, fer del 19 al 20 en una mitja marató a 4,37 és molt bon registre per a mí. A aquests alçades d'una mitja no sóc capaç d'anar tant ràpid. Entenc que les caminates fins el km 14 em van permetre no desgastar-me tant i poder anar ràpid al final. De fet, aquesta és la filosofia del mètode Galloway. Així que vaig quedar content. 

   Ara només em quedarà comprovar si el mètode em surt bé a una marató. Serà, en principi, el 30 d'octubre a Tortosa. Abans hi haurà moltes altres curses, si Deu vol. Com per exemple, aquest diumenge, 8 de maig, a Barcelona. La cursa Correblau, 5 Km al Parc de la Ciutadella, en defensa dels drets de l'alumant amb TEA (trastorn de l'espectre autista). Apunteu-vos-hi.