dijous, 19 de maig de 2016

Un doblet inhabitual

Normalment els doblets acostumen a ser una cursa dissabte i una altra diumenge. Almenys en el meu cas. Però aquest últim cap de setmana va ser diferent. Al ser festiu dilluns 16 de maig, resulta que la Cursa de la Maquinista s'havia canviat de data. Fins ara era a finals de juny o bé ja al juliol. Un canvi de data que s'agraeix perquè la temperatura no era la mateixa, ni de lluny. Un amable whatsapp de l'organitzador, Jaume Grau, de Zona Vip Events, em va alertar del canvi. Al no treballar dilluns, m'anava de perles per fer el doblet. Però anem a pams.
Amb la Montse Aranda,  a La Maquinista (Foto: Daniel Garcia Bello) 
 El dia abans, diumenge 15, vaig córrer la Cursa del Casal Familiar de Viladecavalls. La presidenta del Casal, una bona amiga, l'Àngels Fàbregues, em recordava orgullosa que és la cursa més antiga de Catalunya. La primera edició es va fer al 1981. 36 edicions, ja ! Deu n'hi do. Jo feia 14 anys que no la corria. La vaig córrer al 2001 i al 2002. Em van dir que el recorregut havia variat. El cert és que no vaig saber trobar-hi cap canvi rellevant en relació a quan hi vaig córrer per últim cop. Aleshores vaig fer 47 minuts. Aquest diumenge, 53m 6s. Els anys no perdonen. Mirant la classificació d'enguany, hauria quedat 6è, si hagués fet 47 minuts, com fa 14 anys. 
   Vaig sortir bastant endarrerit. Anàvem junts els que feien una cursa de 3,5 km i els que fèiem la llarga: 11,5 km anunciats, però el GPS em va marcar 11km. Vaig sortir endarrerit, conscient que d'aquesta manera no em desbocaria al començament, com em passa sovint. Al pas per meta, comença la part dura del recorregut. Especialment la pujada al Castell. La part final de la pujada és terrorífica, però si no t'has cremat en excés en els primers 3 km i mig, es pot aguantar bé, si estàs mínimament acostumat a fer pujades. Jo ho estic. Pujant vaig deixar endarrera diversos corredors. A l'arribar a dalt era el 25. A la baixada vaig passar 4 corredors. O sigui vaig acabar el 21, curiosament el mateix número que portava en el pitrall. Quin ull, aquests de Viladecavalls...;-) Vaig quedar prou content.
Entrada a meta a La Maquinista (Foto: Run Magazin)
    I dilluns, com deia, vaig córrer a La Maquinista. 10 Km. Dubtes sobre si acusaria l'esforç del dia anterior. L'anècdota va ser que vaig estar apunt de perdre'm la cursa. Pensava que començava a les 10 i resultava que la sortida era a les 9 !! Jo tan tranquil pel recinte comercial, quan em trobo el Gustau Marín que em pregunta si faig la cursa. Li dic que sí, i em diu que està a punt de començar. Em vaig treure el xandall immediatament, em vaig posar el xip, li vaig donar la bossa i a córrer. Sense pitrall. No hi havia temps per a recullir-lo. Gràcies, Gustau ! Si no t'arribo a trobar, no hauria pogut córrer.   Just al meu costat estava la llebre dels 45m (ritme 4,30) Era la Montse Aranda. 

Amb l'Àngels Fàbregues a Viladecavalls (Foto: selfie)
 Vaig pensar que era ideal tenir-la al costat. L'objectiu estava clar: aguantar amb ella el màxim possible per mirar de no anar-me'n gaire més enllà dels 45 minuts. Dit i fet. La Montse portava el ritme clavat. Com un rellotge. En el Km 2 se'm va escapar una mica, just en el moment quan el gran Reyes Estévez, que devia estar passejant, perquè el vam passar, em va dir: "Que se t'escapa la llebre !"  Doncs no se'm va escapar, cosa de la qual estic molt content. Arribat al km 9, vaig prèmer l'accelerador i vaig aconseguir acabar en 45,02 oficial, per 44,48 real, que és el temps de veritat. Vaig quedar molt satisfet per no haver defallit, quan la cursa té les seves pujadetes, no pas costerudes, però si llargues. El paper de la Montse va ser vital per aconseguir la marca --la meva millor del 2016-- perquè baixava el ritme a les pujades i l'augmentava un pelet a les baixades. Exactament el què crec que ha de fer una llebre. Moltes altres no ho fan, la veritat. I moltes acaben les curses pràcticament en solitari.

Amb la Rosa Sánchez i la Montse Aranda (Foto: Gustau Marín)
     Aquest diumenge 22 de maig correré a la cursa de Nou Barris. 10 Km. També té desnivells. Més notables que a La Maquinista. Aviam com surt.


2 comentaris:

Montseta Pata Negra ha dit...

Crack,
molta il·lusió em fa llegir aquesta entrada del teu blog.
Sóc la Montse, la teva llebre de la Maquinista,
segur que coincidim en més curses.
Salut i molts quilòmetres!!!

Xavi ha dit...

Me n'alegro que t'hagi agradat, Montse. Ens veiem aviat !
Petonets !