 |
| La Magdala trepitjant-me els talons (Foto: A. Navarro) |
Diumenge vaig córrer on no ho havia fet mai: el Parc de la Ciutadella de Barcelona. És un lloc que molts corredors usen per entrenar. No pas jo, al viure fora de Barcelona. Però m'atreia l'oportunitat de fer-ho i gràcies al Correblau ho vaig poder fer realitat. El Correblau és més que una cursa solidària. Pretén ser el referent a Barcelona en difondre la inclusió de l'alumnat amb TEA (trastorn de l'espectre autista) i contribuir a la defensa dels seus drets. Per tot plegat, em va semblar una bona oportunitat i aportar-hi el meu granet de sorra a la causa.
Era la segona edició de la cursa. El dia no va acompanyar gaire, amb pluja i el terreny ben moll amb tolls i fang, que feia que alguns girs de 180 graus fóssin una mica perillosos. En un vaig estar a punt de caure. Això vol dir que devia anar prou ràpid... ;-)
 |
| Ben enfangat ! |
Entre corredors i caminadors érem uns 300 participants. El nivell atlètic de la majoria de nosaltres no era per tirar coets, però això era el de menys. Vaig estar lluitant les dues voltes del recorregut amb una noia, Magdala Navarro, pitrall número 1, que anava en la tercera posició de la classificació femenina. La tenia enganxada a mí. Vaig intentar desempellegar-me d'ella en diverses ocasions, però no ho aconseguia. Vaig optar per mirar de mantenir el ritme i jugar-me-la en l'esprint final, arribat el cas. Quan vam encarar la llarga recta de meta, la Magdala em va avançar uns pocs metres. Vaig reaccionar bé i vaig recuperar la meva posició. Aleshores vaig augmentar una mica el ritme --poc, perquè les forces ja eren justetes-- i vaig tenir suficient per deixar-la endarrera i entrar a meta un parell de segons abans que ella en 21m i 12s i 15è de la general. Realment es podria dir que la Magdala em va fer de llebre per darrera durant tota la cursa, ja que em va fer mantenir un ritme alt perquè sinó m'hauria superat. Gràcies, Magdala, i felicitats per fer podi !
Un cop acabada la cursa, va posar-se a ploure novament. Vaig haver de marxar ràpid per a no constipar-me, després de parlar una estona amb en Jaume Garcia, el vencedor absolut (17m 43s). Després, cap a la feina.
Per poc que pugui, l'any que ve repetiré.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada