2a edició de la Sant Jaumenka: bon registre !

Amb en Ferran Cardona. Ja corria quan jo vaig començar al 1997

Avui he corregut la segona edició de la Sant Jaumenka, a Premià de Dalt. Una cursa d'aquelles que se'n poden dir trencacames perquè estàs baixant i pujant gairebé de manera constant. L'any passat la vaig fer en 47m i mig, pràcticament. Aquest any, amb el meu excés de pes actual, ja em conformava en baixar dels 50 minuts. A diferència de la 1a edició, es tractava de donar dues voltes a un circuit de 5 Km. El resultat és que he tingut la impressió de fer baixades més llargues que no pas les pujades. No hem anat tant avall --a la primera edició, arribàvem a Premià-- i segurament la sensació ha vingut per aquí. Com ja m'ha passat un parell o tres de cops, m'he deixat el GPS per oblit a casa. No m'agrada córrer sense crono perquè aleshores m'és molt difícil tenir referències. He sortit molt endavant i de seguida he vist que totes les noies, tant les de la cursa de 5Km com les de la de 10Km corrien per darrera meu. 

El fotògraf, fotografiat (Foto: Tanit Palay)

Quan he intuit que faltava poc per acabar la primera volta li he preguntat a un voluntari quanta estona portàvem de cursa. "17 minuts", m'ha dit. He calculat que podria passar el 5.000 en en 23 minuts i per tant acabar en 46-47 minuts, si no defallia en excés en la segona volta. Just abans d'iniciar la segona volta, la vencedora de la cursa de 5 Km m'ha superat. No m'ha importat. Jo havia de reservar forces per la segona volta. He anat fent i al tornar a passar pel mateix punt on era el voluntari al qual li havia demanat el temps, ho he tornat a fer; "40 minuts", m'ha dit. O sigui, havia trigat 23m en fer la volta. M'ha sorprès; pensava que portaria més temps, en aquell punt. Al final la sorpresa s'ha confirmat perquè he acabat en 45m i 51s. M'ha semblat un temps massa bó pels desnivells que té la cursa. Em fa pensar que li devien faltar metres, però a l'haver-me deixat el GPS, no puc corroborar-ho. De fet, en el pas per una rotonda, en la segona volta ens han fet fer el gir més curt que en la primera. En qualsevol cas, alegra córrer més del què un s'espera... La primera noia classificada del 10.000 ha entrat a meta just darrera meu. La setmana que vé, la Marató de Tortosa. Segona marató en dues setmanes. Per aquestes dates, l'any passat ja havia fet 4 maratons. Enguany en porto una. Aviam si això em permet millorar el registre de l'any passat i baixar de les 3h 40m. L'any passat vaig fer 3h 41m. Però tenia llebre.
Aquest any no en tindré. Veurem.