dissabte, 13 de juliol del 2013

2 Milles de Mirasol. Tant aprop de casa i no les havia fet mai

Al fons està la meta de les 2 Milles de Mira-sol
Avui he corregut les 2 Milles de la Festa Major de Mira-sol, a Sant Cugat del Vallès. Em vaig assabentar aquesta setmana que existien i vaig pensar que m'anirien molt bé pel meu descans actiu del mes de juliol. Dit i fet. La cursa és una mica més de 2 Milles; m'han sortit 3,4 Km en el Forerunner. Cursa molt familiar, escassament érem un centenar de corredors, si és que arribàvem. Sortida ràpida, en baixada. Rectes llargues. He vist que anava entre els 25-30 primers. Una atleta anava força endavant. L'he vist massa lluny, impossible d'atrapar. Alguna pujada llarga, tipus "fals pla" es fa complicada, però com que la cursa s'acaba ràpid (3,4 Km, de fet, una mica més llarga que les dues milles anunciades) tampoc és tant. He estat "barallant-me" amb un atleta molt jove; de fet era un nen de no més d'11-12 anys, que anava davant meu. L'he atrapat, però s'ha recuperat i m'ha tornat a passar. Fins i tot s'ha aturat un parell de cops, però quan veia que arribava a la seva alçada, tornava a còrrer i em tornava a passar. Al final creia que l'havia deixat darrera, però no. A falta de 250-300 metres per a l'arribada m'ha tornat a passar, i encara que he intentat seguir el seu ritme, m'ha estat impossible. He acabat en 14m  41s, un ritme de 4,19 m/Km a 13,89 Km/h.
  Aquesta tarda tinc previst anar a córrer les 5 Milles Sant Guim de Freixenet i demà, el 5 Km del Poble Sec, a Barcelona.
   Com sempre, ho explicaré aquí.

3 comentaris:

Miquel Pucurull ha dit...

Xavi,

"No te’n perds ni una"

Una salutació clàssica d'abans d'una cursa, que en el teu cas no és una frase feta. L'enhorabona!

Una abraçada.

bibi ha dit...

fiansmeCal donar suport a les petites curses.
Jo sóc de còrrer per la muntanya, però la del meu barri no me la perdo. Pel que veig vaig arribar 15 segons per darrera teu.
Gràcies pel blog.

CESC CARCELLER ha dit...

Doncs jo vaig anar tota la cursa al costat teu...ara darrera, ara aparellats..i el nano em va sorpendre perque sempre estava a la mateixa distància i no l'enxampaven....crec, de totes maneres que després de l'estació de Mira-sol, ja arrivant, vas baixar el pistó, doncs en arrivar a meta em va semblar que em deixaves passar....
Cesc Carceller (el marit de la Lucía...jejeje ara sí, no?)