Això dels doblets ja és com una rutina, gairebé

Fer més d'una cursa en un sol cap de setmana ja comença a ser habitual en mi. Dissabte vaig còrrer els 10 Km Nocturns d'Igualada, que enguany feia la segona edició. L'any passat ja la vaig fer i tenia ganes de repetir. Han canviat el recorregut i crec que s'ha sortit guanyant. La sortida és més àmplia i l'arribada més lluïda. L'any passat tant una cosa com l'altra quedaven com més amagades. L'única nota negativa és que la cursa va començar pràcticament amb 20 minuts de retard. Crec que va ser degut a què abans s'hi feia una cursa de 5 Km que tenia la seva sortida tan sols 30 minuts abans de la de 10 Km. Una cursa es devia muntar sobre l'altra i ens va tocar esperar. Això a l'hivern hauria estat molt més problemàtic perquè hauriem agafat fred. 

Lluitant perquè no m'atrapessin a poc de la meta a Igualada

  El primer Km i mig és completament en baixada, però no ho vaig aprofitar gaire ja que vaig sortir endarrerit i el passeig no podia absorbir l'allau de corredors en primera instància,. Els dos primers quilòmetres els vaig passar en 4,19 i 4,16, respectivament. Força lents. Com que era de nit, no veia els parcials. Millor. M'hauria desanimat. El tercer ja el vaig fer en 4,02 i el quart i el 5è en 4,23 i 4,25. Total 21,34 el pas per la meitat de la prova. Feia ja una bona estona que m'havia posat com a objectiu atrapar a una noia que tenia a uns 100 metres per davant meu. Poc abans d'arribar al 5 vaig sentir que li deien: "Vas tercera !". Just al passar el Km 6 (el meu parcial, 4,25) la vaig atrapar. Poc després diviso una altra noia que, lògicament, era la segona. A per ella. Amb una certa facilitat veig que l'atrapo. No està malament que només em guanyi una noia, em dic. Passo el Km 7 una mica més ràpid (4,20). Em noto força bé. Com que la cursa són dues voltes al mateix circuit, a la segona volta sé on atacar. Observo que diversos corredors que en la primera volta se m'escapaven, ara els vaig atrapant i superant. Això m'anima. Per acabar de donar-me ales, veig que la primera classificada la tinc a tir !! Falta una miqueta més d'un quilòmetre per a la meta però em dic que si m'hi esforço ho podré aconseguir. I,efectivament, acaba caient. El Km 8 l'havia passat en 4,00 i el 9 en 4,22, més ràpid que en la primera volta. Estava fent una cursa clarament en progressió. Ens els últims 500 metres vaig amb un grupet de 3 o 4 corredors i com que estic exultant faig un canvi de ritme a falta de 400 metres i a per a la meva satisfacció veig que cap d'ells m'aguanta el ritme. Olé !! Marco 3,27 en l'últim Km. Devia ser curt perquè és exageradament ràpid per a mí, tot i que hi havia baixada. Entro en 42m i 4s. Molt satisfet perquè la segona volta l'he fet 1m i 4s més ràpid que la primera (21,34 i 20,30). És la millor marca de la temporada després dels 10 Km de Vilafranca del 27 de gener... per un segon !! La setmana passada vaig fer 41,15 a la cursa DIR Guàrdia Urbana per la Diagonal de Barcelona, però no la puc comptar, perquè era en baixada.

Gran ambient a la Cursa AFNE

  En definitiva, una cursa molt recomanable. Gran ambient amb la ciutat al carrer ja que fan una jornada de comerços oberts a la nit, amb la cursa atlètica que s'afegeix a la festa. Només a solucionar el tema de l'espera a la sortida, i.... potser canviar-li el nom a la cursa. Es diu Igualada Urban Running Night Show. Perquè en anglès i no en català ?  Estic molt d'acord amb en Miquel Pucurull al respecte d'aquest tema. El Jaume Aragonès també n'ha parlat, d'això.

Amb la Yolanda Puentes i l'Estrella Ribó, al mig, la guanyadora femenina

I avui he fet la cursa AFNE, la cursa solidària amb Etiòpia. Era per Collserola, amb una part del recorregut per la carretera de les Aigües, amb sortida i arribada a la plaça Mireia de Sant Just Desvern. Bona part del recorregut de 5,6 Km era el mateix que ja havia fet el 20 d'abril al cros de Can Caralleu, amb algunes pujades que déu n'hi do. Me n'he sortit força bé. He acabat el 25 de la general amb un temps de 27m i 36s. Totes les noies han entrat darrera meu. A la vencedora li he tret  un minut. Potser alguns pensareu que estic com obsessionat amb les dones a les curses. No és això. Simplement són rivals i em motiva superar-les. No us ho prengueu com un tic masclista ni res per l'estil. Em barallo amb elles perquè corro a uns ritmes similars als seus. Per cert, quan jo corria els 10 mils en 38 o 39 minuts sempre tenia 4 o 5 noies davant meu com a mínim.Ahir vaig fer 42m a Igualada i les vaig guanyar a totes. Està clar que el nivell ha baixat considerablement, però ha augmentat la participació, que de fet és del què es tracta perquè, en definitiva, estem parlant d'atletisme popular.