M'agrada la Mitja de l'Espirall

Què bé coincidir amb el crack de l'Arcadi !

És dura, és trencacames, però es pot còrrer força a la tornada cap a Vilafranca del Penedès. Ha estat la quarta vegada que he participat a la mitja més antiga de Catalunya. Els amics de l'Espirall ho tenen tot molt ben controlat. L'any passat, per exemple, va haver problemes a l'hora de lliurar les pertinences personals als corredors, després de la cursa, i enguany ho han solucionat perfectament. Sí, senyor ! Quan faltaven uns 20 minuts per a l'inici de la cursa la cúa al guardarroba era notable i he optat per deixar la roba al cotxe, que el tenia aprop. Quan he tornat, la cúa havia desaparegut completament, com per art de màgia ! La feina dels voluntaris que s'encarregaven d'aquest servei ha estat sensacional ! Tots els corredors volem lliurar les nostres bosses el més tard possible, i més quan fa fred, i això genera cúes d'última hora inevitables. Chapeau !

Ajudem a lluitar contra el càncer infantil

Amb el buff de Corre x 2

El dia, finalment, ha estat menys fred del que em temia. Amb, tot m'he abrigat com faig a l'hivern. Buff al coll, orelles tapades, guants i camiseta de màniga llarga assota de la de tirants. No m'ha sobrat res --sóc fredulic de mena-- però hauria pogut sobreviure amb menys abric. Ha fet solet i gens de vent i s'agraeix. He sortit endarrerit amb el meu company de TV3, l'Arcadi Alibés,  que s'ha près la cursa com una mena de test per veure si havia superat la lumbàlgia que l'ha aturmentat les últimes setmanes. Sembla que ja està recuperat del tot. Ell volia anar molt tranquil per no forçar i després dels primres 400 metres ja ens hem separat. Primer es corre per Vilafranca fins que, a l'alçada del Km 4,5, ja enfiles la carretera que et porta fins a Guardiola de Font-Rubí on gires cúa, passat el Km 12 i tornes cap a Vilafranca. Al ser la quarta vegada que la corria (2008-10-11-12) ja la tenia bastant controlada. És el tipus de cursa en el que no t'has d'obsessionar amb el ritme inevitablement lent de la primera part de la cursa. A la tornada es pot recuperar bastant si t'has regulat una miqueta. Al sortir endarrera he anat passant corredors pràcticament tota la cursa. Al girar a Guardiola he pogut veure que les primeres noies les tenia a l'abast, segurament menys la primera que anava una mica destacada. Almenys en tenia 6 o 7 per davant meu. El que m'ha animat ha estat veure que la que anava segona semblava força tocada. En vista d'això m'he plantejat intentar avançar-ne al màxim. Dit i fet. He premut l'accelerador aprofitant la baixada. Ràpidament he passat a 3 o 4 noies. He vist aleshores que la segona i la tercera anavens força juntes. Per mí estava clar que la que aleshores anava tercera, Toni Hermoso, dels Maratonians del Segre, de Balaguer, atraparia Noemí Aumedes, dels Fondistes d'Artesa. La distància que em separava d'elles era notable però el repte era engrescador. Poc a poc m'he anat acostant a la Toni. I ella s'anava acostant a la Noemí. Sabia on podria tenir la meva oportunitat: en el tram del 17 al 20, que és quan hi ha una pujada llarga i continuada que si no arribes amb una bala a la recàmera, faràs salat. S'havia de veure si els entrenaments que faig gairebé sempre amb pujades i baixades funcionaven. Tenia aquest cartutx i l'he aprofitat. Cap al 19,5 he atrapat a la Toni. I m'he anat directe cap a la Noemí. Just poc després d'haver superat el Km 20 he aconseguit rematar l'objectiu: També l'he superada. Però encara quedava suficient distància per a la meta com per a què no em relaxés ja que elles dues probablement batallarien per la segona plaça femenina i això les podria accelerar i per tant podrien passar-me. No volia que el que tant m'havia costat ara ho pogués perdre. Anava sentint molt a prop meu la bicicleta que acompanyava la segona classificada. He vist que la tenia molt a prop. Quedaven uns 500 metres per a la meta. Aleshores m'he vist amb un grupet en el que qui més qui menys ha accelerat. Jo m'hi he apuntat. Ja no he mirat endarrera. He entrat a meta i al cap d'uns segons he sentit per megafonia que entrava la 3a noia. Al final la Toni ha fet segona (li he tret 2" oficials i 16" reals) i la Noemí ha fet 3a (li he tret 12" oficials i 29" reals). Això vol dir que la Toni ha atrapat la Noemí i ha estat apunt d'atrapar-me a mí !! Només ens han separat 2" a la meta !!

  En fi. Ho explico detalladament perquè per a mí ha estat una manea de motivar-me a còrrer i còrrer més ràpid. A la Toni l'he pogut saludar però estava sense esma, poc després d'arribar. Potser al final he estat jo qui la motivava ?

   Al final he acabat en 1h 33m 23s reals (1h 33m 47s oficial) Això vol dir que he trigat 24" en passar per l'arcada de sortida des del tret de començament de cursa. L'Arcadi ha acabat en 1h 53m 47s (1h 53m 26s). El meu crono es pitjor que el de l'any passat (1m 39s més lent) però he millorat en 1m 18s el registre de Mataró de la setmana passada. Alguna dada més: He acabat el 179 de 700 participants i el 15è de la meva categoria d'edat (n'hi havien 107). Aquesta ha estat la setmana que més quilometratge he fet en tota la temporada (quasi 79 quilòmetres, en 5 dies). I encara més: de les últimes 10 mitges que he fet, he acabat 7 d'elles en 1h 33m !! Els seguidors del bloc ja sabeu que la temporada passada gairebé em vaig obsessionar amb això. No hi havia manera de baixar dels 93 minuts! Un dels llocs on ho vaig aconseguir va ser, precisament, a l'Espirall. Amb el registre d'avui és com si fos una mena de  sant torne-m'hi.

   Diumenge que vé correré la Mitja de Salou de la mà del Juanan Fernández i el seu equip. Hi prendrà part --i quasi segur que guanyarà-- en Jaume Leiva. Vaig còrrer aquesta prova al 2008. 

    Avui he estrenat el buff  de la campanya Corre x 2, una iniciativa en favor de la recerca en càncer infantil en colaboració amb la Mitja de Granollers. Tot l'ajut que es pugui fer sempre serà benvingut. Animeu-vos !! Tenen facebook i twitter @correx2.