Port Aventura: l'atracció de còrrer



Escalfant amb el Jaume Leiva i el Juanmi Moreno



Còrrer per dins del Parc de Port Aventura poques vegades es pot fer. Normalment allà s'hi va a caminar i caminar moltes hores i a fer cúes més o menys llargues. Dissabte arribaven a superar les 3 hores en les atraccions més sol.licitades, com el Shambala. És el que té el Halloween... I diumenge s'hi va fer allà mateix la primera Cursa Solidària de Port Aventura. 10 Km. S'hi ajudava al Banc d'Aliments de Tarragona. Els amics de Runningsolutions van dissenyar una cursa de 10 Km, una de 5Km i curses pels nens. Ens vam reunir més de 1.500 corredors disposats a gaudir de la nova experiència. El cel amenaçava pluja, però la cursa es va poder completar sense problemes. Em vaig trobar molt bé. Tenia la sensació d'anar més ràpid del que podria pensar. A les baixades anava ràpid i a les pujades no perdia tant de temps com temia. Em vaig plantar a la meta en 40m i 53s. Una marca extraordinària ja que feia anys que no em ficava en el minut 40 en un 10.000. Però l'alegria a la casa del pobre dura poc, diuen. I així va ser. Vaig celebrar el crono a l'entrar a meta, però allà mateix em van baixar del meu pedestal ràpidament: la cursa havia tingut finalment 9,5 Km. L'arribada dels primers vehicles del Ral.li Catalunya va fer que el circuit s'hagués de modificar i reduïr en l'últim instant. Llàstima...! Però en fi. Els seguidors del bloc ja sabeu que sempre trobo coses positives en els meus cronos, i ara no podria ser l'excepció. En aquest cas, afegin-t'hi els 500 metres que faltaven i extrapolant el ritme, m'haurien sortit uns 43m i uns quants segons, que també seria una marca prou bona per dues raons: seria la tercera millor marca de la temporada (des del setembre) i, a més, feta en una cursa amb força pujades i baixades. I sobretot, feta després d'una jornada el dia anterior esgotadora de 10 hores al parc. Per tot plegat, ben content vaig quedar.



El Jaume va ensopegar a la sortida...



...però no li va impedir guanyar còmodament

  Una mica més de 10 minuts abans que jo, va arribar a la meta el gran favorit a la victòria final, en Jaume Leiva. El campió d'Espanya de Mitja Marató, amb qui vaig compartir sopar el dia abans, va fer bó el pronòstic i va guanyar amb autoritat en la seva primera cursa després de disputar el Mundial de Mitja Marató fa un mes, a Kavarna, Bulgària.

Esperant per donar els guardons



 

El Juanan i el Jaume, vaja cracks !!



   Deia abans que la pluja no va impedir que es disputessin amb normalitat les curses. Però poc abans del lliurament de trofeus sí que va aparèixer i va fer força la guitza. Però allà estava l'equip del Juanan Fernández, amb la Mònica i el Juanki i tota la gent de Runningsolutions per fer honor al seu nom i trobar solucions. El lliurament de trofeus va ser, diria, que entranyable, amb el Woddy, la mascota de Port Aventura, ja que estàvem tots apilotonadets per a no mullar-nos.

Els més petits també van poder còrrer

  Però la cosa no va quedar aquí. Els més petits feia estona que esperaven per a les seves curses. El més normal, amb la pluja, era suspendre-les, per seguretat. De fet, es van suspendre, almenys en el circuit previst per a elles. Però novament el Juanan va empescar-se la manera de fer contents els més menuts: còrrer al mateix Cente de Convencions on estava ubicada la meta. Dit i fet. Espectacular. Els nens i els seus pares, encantats. A altres llocs les haurien suspès i punt. Un 10 per Runningsolutions.