La clàssica del Dilluns de Pasqua són els 15 Km de Canovelles. Aquest any han suavitzat una mica el recorregut cosa que s'agraëix, ja que la cursa és prou dura, mig cross, mig d'asfalt. El fang que hi havia ha posat les coses força complicades per moments. He acabat amb 1h 7m 26s. I aquí vé l'explicació del títol d'aquest post. Resulta que he fet el mateix temps, segon per segon, que l'any passat. Ni expressament ho hauria aconseguit !
Se m'ha posat una pedra molt molesta dins de la sabatilla, a l'alçada del quilòmetre 8-9, més o menys, que m'ha obligat a aturar-me. Diria que he estat aturat almenys uns 30 segons. Per tant, sense aquest problema hauria baixat de 1h i 7 m, que era just el que volia fer. Per tant, estic encantat de la vida !! La pròxima cita, diumenge que vé els 10Km de Parets de Vallès, a 3 setmanes de la Marató d'Empúries. Serà l'última cursa que faré, ja que el 18 i el 25 d'abril em serà impossible, per feina, per alguna cursa. Em perdré Bombers. Ja em sap greu, ja...
4 comentaris:
Xavier, he descobert el teu blog buscant informació de l'Arcadi Alibés. Hem vaig llegir en un moment el seu llibre aquestes darreres vacances. També m'agrada molt córrer i la propera cursa serà la dels bombers. Com que son els meus segons 10.000 m el meu objectiu es baixar de l'hora. Veig que ets un Beatlemaniac. Passa't pel meu blog musical (on ja t'he linkejat) que alguna referència al Beatles hi trobaràs, tot i que jo soc Stonià, tot i que això no és incompatible oi?
Salutacions,
Jordi
Quina és l'adressa del teu blog ?
http://www.sanfb72.blogspot.com/
salut!
He mirat el teu blog. Felicitats ! I gràcies per la cita.
Publica un comentari a l'entrada