Vaja punxada a Tarragona...!

"Derrotadillu" a l'arribar a meta, però la foto de la Blanca, m'encanta !

  Les xifres no enganyen: primera mitja, 1h 58m 34s.; segona mitja: 2h 18m 25s. Pràcticament 20 minuts més ! Un autèntic desastre, es miri com es miri. La veritat és que mai no havia punxat tant en una marató d'asfalt. Avui corria la de Tarragona, la Marató, per sisena vegada. L'última, fa 2 anys, vaig fer-la en 3h 50m. I, com avui, també vaig acabar descontent. Després de les meves visites a l'hospital al 2018, ja sé que el meu rendiment ha baixat notablement, però no pensava fer-ho tant malament, la veritat. Ha fet calor i vent --especialment a la part final de al cursa-- però no és excusa. La calor la suporto molt bé i el vent el notes quan no tires. La meva intenció era baixar de les 4 hores. Ritme: 5,41/km. Per mirar d'assegurar-me el tret, he decidit fer un Galloway, ja que en anteriors maratons m'havia donat bon resultat. Dit i fet. Però no recordava que a Tarragona el Galloway no havia funcionat com jo volia. Cada 2 Km, fins el 28, he fet petites caminades de 50s. Això ha fet que el grup de les llebres de les 4 hores i jo anéssim gairebé plegats molts quilòmetres. Em sobrepassaven quan caminava i els atrapava quan corria. Segurament aquí haurà estat el meu error. En els intervals corrent he anat sensiblement més ràpid del què em tocaria. I això ha quedat palesat al passar la mitja perquè el parcial de 1h 58m 34s implicava un ritme de 5,37, incloen-t'hi els intervals de 50s caminant cada 2 Km ! Per tant havia anat massa ràpid, de totes totes. I el pitjor de tot és que no n'he estat pas conscient. A partir del km 25 he vist que m'alentia notablement. Ja no feia cap quilòmetre per sota de 6 minuts, ni de lluny, tret del 28 --l'últim amb caminada-- perquè tenia una baixadeta. No em preocupava perquè a partir d'aquest punt la idea era fer-los tots corrent, fins a la meta. Fins a la meta...?? I una merda !! Quan he arribat al 29, de cop el mur ha caigut a sobre meu. A més a més, quedava el segon pas per l'espigó, la part més dura del circuit, psicològicament parlant. I tant ha caigut el mur a sobre meu, que m'he posat a caminar ! I encara estava a 13km de la meta ! I a partir d'aquí he alternat caminades més o menys llargues, de fins a 2 minuts ben bé, amb estones de trot. Lògicament el crono s'ha disparat. El Km 35, per exemple, l'he fet en 8,52 !!! A poc a poc he anat veient que no només no baixaria de les 4 hores sinó que m'aniria més a munt de les 4h 10m. Al final, 4h 16m 59s. Un petit gran desastre, però almenys l'he acabada. El millor de tot és que, al fer tantes estones de caminades, muscularment em trobo molt bé. Segurament demà podré córrer una estoneta.

La prova del trist crono aconseguit. He sortit endarrerit, òbviament( Foto: Blanca de la Sotilla)

   La idea ara serà fer la Marató de les Vies Verdes de l'1 de març, tota corrent --res de Galloway-- i aviam si seré capaç d'acostar-me a les 4h. Al 2018 la vaig fer en 4h 5m tot i que no em trobava bé. Si repetís aquest crono, per a mi seria un gran èxit després del fiasco d'avui.  En qualsevol cas, seguim !