Lleida: sabia que ho podia fer bé.

Avui he corregut la Mitja de Lleida, molt amablement convidat per l'Ivan Espílez. No l'havia corregut mai, i la veritat és que m'ha agradat molt. És clar que quan una cursa surt bé, és a dir, surt un bon registre, la cursa ens sembla encara millor, evidentment...

Encarant ja la meta (Foto: Ciscu Larrull)

M'ha semblat una mitja molt ben organitzada, tots els quilòmetres marcats, tendeix a ser molt planera, si bé és cert que hi ha algun pendent notable, especialment del km 12,5 al 13,5 i del 19 al 20. Aquest últim pendent no és tan pronunciat, però al ser a les acaballes de la cursa "pica" més. Després d'escalfar una estoneta i d'haver comprovat que no feia el fred que m'imaginava que faria, m'he posat al calaix de sortida al costat de les llebres d'1h i 50m. L'objectiu estava clar: baixar d'1h 49m 52s que tenia com a millor marca d'enguany feta a la mitja de Banyoles al mes de març. El ritme que tocava avui per baixar era 5,13. He pensat que a 5,10 aniria còmode i que esgarraparia uns quants segons cada quilòmetre que al final em podrien servir. Abans de completar el primer quilòmetre he comprovat que 5,10 era massa lent per mi, avui. Anava molt frenat. He dubtat si quedar-me amb les llebres o tirar i anar més per sensacions. He optat per la segona opció. De seguida he vist que avui podria ser un molt bon dia per a intentar una bona retallada a la meva millor marca de l'any, com deia feta al març a Banyoles. Els primers 6 quilòmetres els he fet tots per sobre de 5m/km, però només uns quants segons. Entre 5 i 5,05 la majoria. Per tant, de seguida he vist que, si no defallia espectacularment, la MMA queia avui segur. Els següents 6 quilòmetres encara els he fet més ràpid, entre 4,49 i 4,59. He passat el km 12 en 1h i 11 segons, per tant el global de ritme era 5,01. He volgut més, aleshores: aviam si seria capaç de baixar de 1h 45m (5m/km de promig). Cada pas quilomètric veia que estava uns quants segons per sobre. Entre el km 12,5 i 13,5 hi ha les dues pujades més notables del recorregut i això m'ha allunyat del nou objectiu. He pogut passar en Vicenç Solé quan ell m'havia deixat a mi en el km 4, més o menys. Un altre motivació més. Habitualment ja no el supero mai. Avui, sí. El quilòmetre del 19 al 20, té també una pujada llarga i sostinguda que m'ha fet perdre tota opció de fer 1h 45m. Total, que he acabat en 1h 46m 34s, una marca boníssima per mi, ja que suposa 3 minuts i 18 segons millor que a Banyoles. Ja us podeu imaginar que he acabat molt satisfet. I amb la sensació que si la cursa hagués estat plana del tot, tipus mitja de Barcelona, per exemple, hauria tingut opcions de baixar fins i tot de 1h 45m. Està clar que els entrenaments de ritme sostingut a intèrvals curts em dóna un punt de velocitat magnífic. Les últimes setmanes he fet canvis de 30 segons, d'un minut, d'1 minut i mig i de 2 minuts.
   Aviam si la setmana que vé, a la Jean Bouin 10 quilòmetres, sóc capaç de baixar dels 48m 58s que vaig fer a Mataró, al maig. Per intentar-ho no quedarà...