5 anys després, torno a Castellbisbal

A poc d'arribar a meta (Foto: F. Polonio)

No corria la cursa de Festa Major de Castellbisbal des del 2010. És una cursa veterana, més de 30 anys disputant-se i sempre que l'he correguda tenia exctaament el mateix circuit, cosa que s'agraeix. La meva relació amb la cursa és d'amor-odi, podriem dir. L'he correguda, amb la d'avui, 6 vegades i sempre he anat a pitjor. Ho explico en les cròniques que vaig fer al 2009 i al 2010.  L'experiència és un grau. Com que al 2010 la vaig fer en 28 minuts i 3 segons, m'he posat com a objectiu --donada l'experiència anterior-- baixar dels 30 minuts. Un objectiu que he cregut assequible. I així ha estat. He acabat en 29 minuts i 32 segons. Tenint en compte el meu curriculum en aquesta cursa, l'any vinent, si hi torno, probablement ja no baixaré dels 30 minuts. En tot cas lluitaré per mantenir-me per sota d'aquesta barrera. Serà una motivació.

Ha fet calor (Foto: Wai-Shan)

Amb en Jaume Leiva, que ha guanyat la cursa, la Wai, l'Arcadi i la Cris

  La cursa és d'un constant pujar i baixar, amb pujades i baixades llargues. La calor i la xafogor l'endureixen encara més. Una cursa exigent, que per sort és curteta. He sortit bé, però com que la primera pujada és gairebé immediatament després de la sortida, de seguida et frenes. He anat fent i comprovant que a les pujades la meva velocitat ha minvat notablement. Sense dubte per culpa del meu pes. Estic en 74 kg i hauria d'estar, com a molt, en 72. Què hi farem...! M'agrada menjar...
 He anat passant noies que havien sortit molt ràpides i poc a poc anaven afluixant. En l'última pujada abans de meta, la noia que anava segona, Núria Morillas, ha parat fins i tot perquè no podia més. L'he avançada però en els últims 150 metres, ja en pla, s'ha refet i m'ha passat com una bala. L'he volgut seguir, però m'ha estat impossible.
  La setmana que vé, possiblement correré a Ripollet. Ja veurem...