Feia temps que no em mullava

Entrant  a meta (Foto: Àngel Badalló)

El dia no acompanyava gaire

En el sentit literal. Feia temps que no feia una cursa plovent. Però no ha fet gens de fred i el vent gairebé no s'ha notat, encara que a la Mitja de Calella, que és la que he corregut avui, és bastant habitual. Ahir deia que calia ser agosarat i em vaig posar com a objectiu fer 1h 35m. Efectivament, era agosarat. Massa agosarat. Però encara que m'he quedat lluny d'aquest registre al fer 1h 39m 38s, he quedat relativament satisfet. En els primers quilòmetres ja he vist que l'objectiu era una quimera perquè implicava anar a 4,30/km i amb prou feines aconseguia anar a 4,38-39. A més pensava que en els últims quilòmetres aniria encara més lent. Doncs precisament això és el que, finalment, m'ha fet acabar, com deia, relativament satisfet. A partir del Km 13, que és quan es torna cap a Calella, és quan millor m'he trobat. Per a la meva sorpresa, he vist que estava anant amb certa facilitat per sota de 4,30 !! No ha estat molta estona, però suficient per a què m'adonés que la cosa anava prou bé. Fins i tot hi ha hagut un moment que he vist que estava anant a 4,18. He fet càlculs i he comprovat que baixaria de 1h 40m sense problemes, si bé al final m'ha anat justet...

A poc d'haver entrat a meta (Foto: Àngel Badalló)

Avui era la cinquena vegada que corria aquesta mitja i avui ha estat el pitjor resultat. L'he feta en 1,32-1,37-1,33 i 1,36 l'any passat. Totes elles fetes en calor. Això d'haver fet uns quants quilòmetres a bon ritme a la tornada em fa pensar que els canvis de ritme que he fet aquesta setmana han tingut el seu fruït. Massa ràpid, però, crec, perquè es notin els resultats. Però em motiva. En qualsevol cas sí que sembla obvi que les 3 maratons que ja porto fetes al 2014 m'han deixat molt lent. Les meves marques d'aquest any en les altres curses que porto fetes són molt discretes. Aquesta setmana faré algunes sèries més. I que l'isquio em respecti. Per cert, m'he posat per segon cop un gel muscular anomenat W2W (Weapon to Win) del qual em van regalar unes mostres, que em permeten escalfar l'isquio de manera instantània. M'està anant molt bé, crec. I no voldria descuidar-me de felicitar els organitzadors. Quan plou en una cursa, abans, durant i després, tot es fa més complicat. Parlo per experiència pròpia. Avui m'ha semblat que l'organització ha estat impecable, com sempre. Com si no hagués caigut ni una gota !