Una marató més al sarró

 

   Tot i que no és la meva marató preferida, li tinc una estima especial a la Marató del Mediterrani per dos motius: va ser la marató on vaig reaparèixer després de les meves operacions a l'octubre del 2006 i al gener del 2007, i perquè és la marató que va mantenir la flama de la marató de Barcelona quan aquesta es va deixar de fer al 2005. Un cop restablerta la marató barcelonina, qui més qui menys pensava que la del Mediterrani tindria els dies compats. Però no. I ja porten 8 edicions. I segur que en bona part és gràcies al Jaume Grau, de VIP Events, que continua creient en la cursa. Se les empesquen totes per donar els màxims alicients als corredors. Aquest any han aconseguit prop de 5.000 inscrits a l'ajuntar la prova de 10 Km, la mitja i la marató. Una bona pensada que els atletes han recolzat. 

"Petadet" a 150m de la meta

Moment sempre emocionant, quan et posen la medalla

    L'amenaça de pluja d'avui --de fet ha plogut molt intensament un parell d'hores abans de l'inici de les tres curses-- s'ha quedat en amenaça. Erem una bona representació de TV3: l'Arcadi, el Kike López Vilalta, l'Àlex Castells, el Quico Concellón, realitzador d'esports, i jo mateix. Només jo feia la marató. L'Àlex feia el 10.000. Els altre tres feien la mitja. L'Arcadi, però, ha hagut de deixar-ho als 10 Km perquè té una lumbàlgia que el tenia torturat des del Km 2.

Ja he completat 34 maratons

Amb el Josep Rubio, que debutava

   He sortit prou tranquil amb l'Arcadi fins el Km 3, quan ell ha preferit alentir el ritme per culpa de l'esquena, just quan ens ha atrapat el Kike. He marxat amb ell fins el Km 8 aproximadament, El pas pel Km 10 l'he fet en 50m i uns quants segons, per tant el ritme era bó, si bé una mica ràpid per l'objectiu de 3h,39m ja que de fet anava a ritme de 3h,30.-3h,32. He decidit intentar mantenir al màxim el ritme a veure fins a on podia arribar. I no m'ha anat malament del tot. La mitja l'he passat en 1h 44m. (1h 45m és ritme de 3h 30m) Fins el Km 35 anava una mica per sota per fer 3h 30m i al Km 36 l'he passat en 3h 1m, és a dir, un minutet per sobre del ritme de 5m/km. Aleshores és quan ha començat el meu calvari. No era massa, només 6 Km, però se m'han fet llaaargs... Sabia que fins i tot em podia permetre el luxe de anar a 6 m/km i encara així baixava còmodament de les 3h i 40m, l'objectiu prefixat a la sortida. Un cop al Km 39, ja al Canal Olímpic, el vent en contra ha estat duríssim. Amb prou feines podia anar a 6,15-6,20. He arribat a tèmer per la marca, però al girar cap a l'altra banda, el vent era a favor, lògicament, i la cosa ha millorat una miqueta. Al fer el 41 per sota de 6 ja he vist que no se'm podia escapar i efectivament. He entrat en 3h 37m i 21s, una marca que no és res de l'altre món --de fet és la pitjor que mai no he fet en aquesta marató, en 6 participacions--però que m'ha deixat prou satisfet. El temps ens ha respectat. Fins i tot ha arribat a lluïr el sol amb força. He acabat el 79 de la general de 240 arribats i 5è de la categoria de 39 acabats. És diploma olímpic, he, he... Aquesta és la primera Marató de les 4 o 5 que vull fer aquesta temporada amb l'objectiu de baixar de les 3h i 40m en totes elles. Veurem.