Crònica d'una bona marca

Instants després d'haver-me posat el pitrall

Falten dues setmanes per a la Marató de Barcelona i avui he corregut la Mitja de Cambrils. Extraordinària cursa, molt plana, organitzada pels amics de Runningsolutions que són gent, amb el Juanan Fernández al capdavant, que es nota que en saben d'això del còrrer. La cursa m'ha semblat magnífica, si bé és cert que quan les coses et surten bé, tot et sembla meravellós. Avui estic en un núvol perquè per primera vegada en 2 anys he aconseguit baixar dels 90 minuts (1h 29m 31s). Ser sub 1h30 és un luxe per a mí. Tinc la sensació que els entrenaments de l'hivern han sortit avui amb tot el seu esplendor. La cursa l'he començat amb un ritme de bojos per a mí. 3,48m /Km. Un suicidi. El que ha passat és que m'han fet sortir davant de tot i com que al començament hi ha baixada, la velocitat era excessiva per a mí. Fins el Km 6 he anat buscant el ritme que em convenia. Dubtava entre anar per sensacions o frenar-me pensant en la Marató. En aquest interval m'ha passat de seguida el grup que buscava baixar d'1h 24m, amb el gran Jimmy Serrano al capdevant. Quan estava en el 6,5, aproximadament, m'ha atrapat el grup de 1h 30m. Tal com vaig fer a la Mitja de Gavà, he decidit quedar-me amb ells. El cas és que, a difèrència d'aquell dia, veia que avui corria còmodament al mig de grup, que era molt nombrós, i que em tapava perfectament de l'aire. Al comandament de les operacions, el Robert Mayoral i l'Arturo, que han fet una feina sensacional. El Robert controlava el temps i ens informava del que teniem de marge per baixar dels 90m. Hem passat els 10 Km en 42 minuts i uns quants segons. Veia que anava aguantant sense excessius problemes i podia seguir el ritme. La idea que tenia aleshores era aguantar amb ells els màxims quilòmetres possibles i després, un cop despenjat, acabar la cursa mirant de baixar dels fatídics 93 minuts que em perseguien últimament.

Lluitant en el grup darrera de les dues llebres




  El canvi de mentalitat, el punt d'inflexió, ha estat quan he vist que passàvem el Km 14 en 59 minuts. La setmana passada, a la Mitja del Maresme, a Calella, vaig arribar al mateix punt en 1h 1m. Quedaven 7 Km per la meta. La situació era privilegiada. Si avui no baixava de 1h 33m, ja no ho faria mai més, potser. M'he animat. Poc després del Km 16, el grup s'ha disgregat en dos. Poc a poc els més ràpids han deixat les llebres endarrera, i jo m'he enganxat a ells. Estava exultant. Però era massa. Al cap de poc m'he trobat, amb un corredor al meu costat, en terreny de ningú. I aleshores he notat, i de quina manera, el vent. Li he dit al meu company de viatge que si no agafàvem el grup que teniem davant, patiriem. M'ha dit que tenia raó i ha accelerat per atrapar-los. I ho ha aconseguit. Jo no he pogut. Aleshores, segona decisió encertada: he frenat considerablement per deixar-me atrapar pel grup de 1h 30m. Estaven uns 70-80 metres darrera meu. Ja estàvem al Km 17, més o menys. Les meves forces començaven a justejar i sabia que al final hi havia uns 600 metres de pujadeta fins a la meta. Era qüestió d'arribar a l'últim 600 amb el grup. I ho he aconseguit. He tingut una alegria immensa quan he vist bé el crono a l'arcada. Com que he sortit davant de tot, aquell era el meu temps. Quan he estat conscient que baixava de 1h 30m... Uaaaaahhh!!!!! Quina gran alegria !! Estava exultant !!!  Resumint: un gran dia, una gran mitja. Paral.lelament s'ha corregut un 10 mil que ha guanyat, com no, el gran Jaume Leiva, amb un registre de 30m 14s sense forçar excessivament. Està en estat de gràcia, en òptima forma per aconseguir una gran marca a la Marató de Barcelona, que li permeti obtenir la mínima olímpica. Dissabte vam sopar plegats. Un plaer. Diumenge que vé faré els 10 Km de Sant Boi tot acompanyant la meva companya de feina Imma Casares. En l'últim 10.000 que va fer va baixar dels 50 minuts per primer cop. Ara vol baixar de 49. No serà fàcil, ja li he dit, perquè el perfil de Sant Boi és força dur. Però ho intentarem ! I el 25 de març arribarà la gran cita de l'any: la Marató de Barcelona. Serem 19.000 runners ! Això sí que és un èxit!!!