Estic contentissim: fa 10 anys vaig fer la meva primera marató, també a Barcelona i a l'arribar a la meta vaig plorar com un nen d'emoció. Ara, 20 maratons més tard, he tornat a plorar com un nen. Feia 3 anys i 6 maratons que buscava baixar de 3h 20 i avui, per fi, ho he fet 3h 19m 37s. Gaudeixo la marca com mai. Dic bé. Com mai. Ni tan sols les tres vegades que vaig baixar de 3 hores (1cop a Barcelona (2001), 1 a València (2002) i 1 a Donosti (2004) Després d'haver-me sotmès a dues operacions (bodell i fetge al 2005 i al 2006, amb tres mesos de diferència) pensava que ja mai aconseguiria fer una marqueta una mica "decenteta", je, je... I encara puc !!!!
Ja li he dit al Vicenç "Benjamin Button" Solé: jo de gran vull fer com ell, millorar amb els anys. Si ho aconseguiexo, encara podria rebaixar les 3h 19m d'avui. La motivació és importantíssima en aquest nostre estimat esport.
I quina gran marató que tenim certament!!!! Quin ambient, quanta gent al carrer a la major part del recorregut !!! "Gallina de piel", que diria el Cruyff, i això que ha plovisquejat força estona.He estrenat la roba Asics amb la qu m'he trobat molt bé, si bé pel meu gust el pantaló és una mica gran i sembla més de futbolista que de corredor.... Serà que no estic a la moda... je, je...!Quan m'he tret la sabatilla esquerra he vist amb sorpresa que tenia una ungla negra. No m'havia passat mai. El cert és que no m'he enterat en tota la cursa. Potser hauria de tenir un número més gran... Poso algunes de les fotos que m'han fet. És bestial !! Hi ha tanta gent fent fotos que pares boig per trobar-les totes!!! És magnífic!!! No em cansaré mai d'graïr-los hi.
8 comentaris:
Felicitats Xavier !
Jo tambe vaig plorar al creuar la meta en 3h33 en el meu ansiat debut.Es una emocio incontrolable !!
Salut i kms !!!
Oi, que sí ?? És bestial !! Ja és la segona vegada que ploro a l'acabar una marató. Uns plors cada 10 anys estan molt bé, je, je....!! Felicitats pel debut!!! I ara a sumar-ne més!!!
Felicitats, crack!!..et vaig veure tan feliç!!!
Felicitats, Xavi. I sigui quina sigui la marca, sempre és decenta. Que tots sabem el que costa acabar la distància. Et vaig veure un moment, abans de la sortida, però de lluny. A L'Escala, amb menys gent, segur que ens podem saludar millor. Enhorabona
Xavi, moltes felicitats, per tot el que transmets amb les teves paraules. Realment, jo també al creuar la meta (ahir, en la meva primera Marató), he sentit una enorme alegria (3hs.30min.03seg.). Espero veure't en properes Mitges Maratons, i tornar-te a saludar, com vaig poder fer a Salou. I l'any que vé repetir a Barcelona en la Marató. Com tu dius, tenim una Gran Marató. Moltes Felicitats.
va ser la primera del Pol i per tant la meva primera com a espectadora. Ara entenc perquè enganxa això de les maratons. Quin cúmul d'emocions . Si jo també vaig plorar !!!!!
Xavier Moltes gràcies per els teus consells que seran traspassats al novell maratonià.
Ei, Xavi, moltes felicitats per la marca i per les bones sensacions. Us admiro molt als que acabeu maratons amb tanta dignitat i emoció.
Aprofito per agrair-te molt les teves paraules tan boniques i tan amables al meu blog. M'ha encantat allò del David que guia els meus sentiments traduits en paraules.
I em va fer molt content compartir amb tu l'arribada de Gavà. Crec que mai una marca m'havia gratificat tant, sobretot per tots els companys que estaveu al meu voltant tan contents.
Apa, una abraçada i seguim coincidint per tantes curses de Catalunya
Moltes gràcies pel teu comentari al blog (he respòs) ;). Diumenge et desitjo molta sort a Esparraguera. Encara que ets una persona amb molta sort :) i no et calen els meus desitjos. ;)
Nolsaltres anem a les 5 milles femenines de Valldoreix, on correrà la meva dona, Marisol i la nostra amiga Montse.
Una abraçada i enhorabonaaaaaaa !!!!
Publica un comentari a l'entrada