dijous, 26 de març de 2009

Ja fa 10 anys...!!



Ara que fa poc -l'1 de març- que es va còrrer la Marató de Barcelona, vull recordar que el meu debut en la distància va ser precisament a Barcelona, el 14 de març del 1999, dos dies després de cumplir 38 anys. Just ara s'ha complert una dècada en la que he fet un total de 21 maratons. Vaig completar la prova en 3h 27m i 39s a 4,54m/Km. L'objectiu era baixar de 3h 30m per tant, ho vaig aconseguir. L'Arcadi Alibés, expert maratonià com pocs, m'esperava a la meta, com es veu a la foto, ja que ell feia el reportatge de la prova i va tenir la deferència de posar unes imatges en les que se'm veia corrent. Aquell dia vaig ser conscient del meu patètic estil de corredor. Amb els anys no l'he millorat ni un pelet!!
El cas és que he trobat algunes fotos d'aquell dia i m'ha vingut de gust publicar-les. Per això serveix --també-- un blog, oi ? Doncs aquí queda constància.

9 comentaris:

joaquim. ha dit...

Els anys passen per tothom, tot i que ho portes bastant bé. Moltes Felicitats, Xavi. L'estil no és important a l'hora de córrer, l'important són les ganes de fer-ho. Salut.

Oscarjet ha dit...

Sense dubte estas en millor forma ara 10 anys despres ! i debutar amb sub 3:30 deu nidor !! ( o com s´sescrigui)...
Gracies per compartir els teus records.
Salut i kms !

Sergio - Barcelona92 ha dit...

3.27 en el teu debut... jo vaig debutar l'1 de març... 3.59.51... aixó si, repeteixo segur si puc... es una experiencia única... Felicitats per el teu esperit de superació i espero correr algún dia al teu ritme amb tu !!!

Xavi ha dit...

Joquim, Òscar:

Merci, companys !!!

Xavi ha dit...

Sergio:

Ja veuràs com milloraràs ostensiblement la teva marca en breu... jo ho vaig fer, je, je...

Miquel Pucurull ha dit...

La mateixa tarda del dia del seu debut, en Xavi Bonastre va escriure les seves impressions en la revista Marathon. Em permeto transcriure una part de l'article, on expressa -magistralment- la vivència dels seus darrers quilòmetres abans de l'arribada:

"(...) La Rambla, quilòmetre 39: la gent et porta amb el seu ànim, com de fet ha passat al llarg de tota la cursa. Quan en enfilar el carrer de Pelai he vist el rètol de 40 quilometres, he al•lucinat. Feia 40 quilometres que corria!

Jo, que el màxim que havia corregut eren 28! Ja no se’m podia escapar. Estava clar que acabava

I a més a més per sota de 3:30.
Carrer Sepúlveda... al fons, la plaça d’Espanya... quan he entrat a la recta d’arribada no he pogut evitar d’emocionar-me. La gent cridant el meu nom i animant-nos a tots...Es massa. Com si fóssim els vencedors de la prova! Per a mí si que era com una gran victòria."

Xavi ha dit...

El mestre Pucurull se m'ha avançat i ha transcrit part de l'article que vaig escriure el dia que vaig fer la meva primera marató. Quin honor, mestre, tenir-te de visitant al meu modest blog!!!

Una abraçada!

Miquel Pucurull ha dit...

Aquest blog, Xavi, és un dels pocs que visito.

Pucu

Xavi ha dit...

Doncs insisteixo, Pucu: és un veritable honor !!