diumenge, 30 d’abril del 2023

No havia fet mai la nocturna de l'Hospitalet

     Ja tocava fer-la, ja que aquesta era la 13a edició. Havia corregut 10K a l'Hospitalet fa molt de temps. Concretament el 9 de maig del 1999 --al segle passat!-- en 40 minuts i 30 segons i, un any més tard, el 14 de maig del 2000 --encara al segle passat-- en 43 minuts i 32 segons.

10è de la categoria. Hi havia 62 corredors del meu grup d'edat
     

Ara les coses han canviat molt. Vull dir jo, especialment. Els temps que vaig fer aleshores són absolutament inabastables per a mí des de fa molt de temps, ja ho sabeu els seguidors del blog. Ara, amb 62 anys i amb un principi d'artritis a la zona sacra, cada cop que surto a córrer cal veure com em respondrà l'esquena. A l'Hospitalet, quan vaig escalfar una mica, vaig notar que no tenia cap molèstia. Bon senyal, vaig pensar.

El recorregut era molt pla
     

Vaig sortir molt endavant i això va fer que d'entrada anés més ràpid del què tocava: 4,42, quan estic rodant gairebé a 7. Una diferència massa gran. El Km 2 i el 3 encara els vaig fer per sota de 5. De seguida vaig veire que baixar dels 50 minuts costaria, però creia que podria fer-ho. Els km 4, 5, 6, i 7 van sortir a 5,06-02-10-09. El sub50 perillava perquè el marge de segons estava gairebé exhaurit. Plovia, cosa que vaig agrair. Per mí i pel país... Vaig dir-me que havia de prémer l'accelerador. Em vaig anar enganxant a qualsevol corredor que em sobrepassés per intentar que em fes de llebre ni que fos durant uns metres... els que el pogués aguantar la velocitat. Això em va permetre fer el km 8 en 4,59, 10segons més ràpid que l'anterior. El 9 va ser 5,01 i el 10, esprintant, pràcticament, 4,47. Total objectiu sub50 complert, per un exigu marge, això sí: 49m 49 segons. Content, doncs.

    La pròxima cita no sé quan serà. Potser la Cursa DIR del 21 de maig. Veurem.    

3 comentaris:

Jaume ha dit...

Quina alegria veure't de tornada! El teu blog ens serveix a molts com a motivació per córrer

Anònim ha dit...

Moltes gràcies per les teves paraules

Anònim ha dit...

Encara que aparegui com a “anònim” sóc en Xavi Bonastre