Descans actiu: capítol 1

  Aquesta ha estat la primera setmana de descans actiu. O sigui, des de diumenge passat no he corregut ni un metre fins avui, que he corregut a Terrassa els 5 Km del Critèrium del Jim Serrano. La cursa era a dos quarts de 6 de la tarda, amb una calor important. Abans de començar m'he acabat 750ml de beguda isotònica. No ho havia fet mai, abans d'una cursa, però estava mort de set. Si el cos m'ho demanava, he pensat que no em podria fer mal.   

Abans de començar la cursa

  El recorregut eren dues voltes de 2,5 Km, amb pujada per una banda i per tant baixada per l'altre costat. Sortida a l'Avinguda de Francesc Macià, pujada per la carretera de Matadepera, Avinguda Béjar, baixada per l'Avinguda del Vallès per tornar a agafar Francesc Macià. He sortit força endavant. De seguida he agafat a les dues dones que tenia davant meu. Nivell femení, doncs, no massa alt. M'han passat uns quants corredors, menys dels que m'imaginava i he anat tirant com bonament podia. La calor era molt notable. Al pas per línia de meta, primera volta, he marcat 10m 19s. Si era capaç de doblar hauria fet 20,38, que hauria estat un gran temps. M'he quedat en terreny de ningú, sense objectius, sense atletes per davant per intentar atrapar. Vull dir que els tenia massa lluny. Al darrera tenia atletes també llunyans. Al girar per la carretera de Matadepera per segon cop --la part més dura del circuit-- he vist que hi havia un parell de corredors que els costava pujar. Estaven lluny, però m'he dit que podia intentar atrapar-los. Poquet a poquet els he anat remuntant metres. Els he agafat a l'Avinguda Béjar.

Un cop acabada...Uffff!

 M'he tornat a quedar sol. Aleshores he començat a sentir com un atleta venia per darrera. L'he sentit perquè respirava sorollosament, cosa que denotava l'esforç que estava fent, he entès, per atrapar-me. He pensat de seguir al meu ritme i si m'atrapava, seguir-lo fins els últims metres de la prova i intentar batre'l a l'esprint. Quan hem fet l'últim gir, no m'havia atrapat. Quedaven uns 250-300 metres per la meta i he canviat de plans: he mirat d'accelerar una mica per dificultar-li les coses. I ha estat suficient. He entrat abans que ell, sense necessitat d'esprintar, cosa que he agraït, en 21m i 12s. La segona volta l'he fet sensiblement més lenta, en 10m i 52s, que no pas la primera. Tenint en compte la calor i el descans de tota la setmana, ja m'ha semblat correcte.

  El cap de setmana que vé faré les 2 Milles de la Festa Major de Mirasol i diumenge, els 5 Km del Poble Sec, a Barcelona.  Igual que aquesta setmana, no correré ni un metre fins dissabte. Estic de descans !