5 curses en un cap de setmana: rècord !!

A la pista de Granollers

 La "festa" va començar divendres 28 al vespre. En Jaume Aragonès m'havia "enredat" per participar en el Critèrium 1.000 metres en pista de Granollers. Mentre anava cap allà tenia clar que l'objectiu seria no quedar últim. Després vaig baixar el llistó: no quedar massa allunyat del penúltim. Ja tenia pensat fins i tot com encarar aquesta crònica si finalment quedava l'últim. Bé. A l'hora de la veritat, érem 13 participants en la prova, que es fa per invitació. Vaig veure que un dels atletes era un nen de màxim 11-12 anys, em va semblar. Tret de sortida. Els atletes més ràpids s'escapen però veig que em mantinc a cua del grupet de 4 o 5 atletes del club A 4 el Km. No sé quants atletes tinc davant, però me  n'adono que al darrera meu no n'hi ha d'haver gaires. Al pas pel primer 200, ja veig que no podré seguir els atletes de A 4 el Km i aleshores veig que el nen estava davant meu. Va acompanyat del seu entrenador, m'imagino, que intenta animar-lo i marcar-li el ritme. Passo al nen i em poso a l'alçada del seu entrenador. Em dic que jo sí que el puc seguir, però redueix el seu ritme per esperar el jove atleta i aleshores decideixo seguir endavant. Penso: almenys tinc dos corredors darrera i ja no seré l'últim ! Amb tot això ja estic gairebé a la meitat de cursa. Els últims 500 metres veig que és molt difícil que atrapi a l'atleta que tinc al davant. Ho intento, però en tot cas només aconsegueixo acostar-me uns pocs metres, crec. Entro en meta en 3 minuts, 32 segons i 5 dècimes. La meva millor marca en 1.000 en pista és un 3,26 fet en un entrenament de 3 sèries d'1Km  fa 14 anys. En la classificació final comprovo que no he estat l'onzè, sinó el desè perquè encara hi havia un altra atleta més endarrerit. El seu temps 3,37. 5 segons darrera meu, tan sols. Satisfet de tot plegat perquè pensava que amb prou feines baixaria de 3,40.

Després de les escales (Foto: Wai-Shan)

Amb l'Eva Fontecha i l'olímpic Andreu Ballbé

Dissabte al matí, segona prova del repòquer. És el cros de la Diversitat: 6 Km per Montjuic. Penso que m'ho passaré bé sense cap objectiu especial de marca. Sortim. Tal com havia imaginat, el recorregut té pujades i baixades gairebé constantment. Al pas pel Km 2 miro el crono: 6m i pocs segons. No puc evitar un somriure. Ja m'agradaria anar a aquest ritme...!!! Està clar que no estan ben mesurats. La cursa discorre amb tranquil·litat. Cap el Km 4,5 baixem pel costat de l'entrada del Poble Espanyol. Com que la meta estava situada amunt de les escales de la Font Màgica dedueixo que haurem de remuntar en la part final pel carrer Lleida o el de la Guàrdia Urbana. I em mentalitzo pel què m'imagino que serà l'última ascensió. I si hi ha última ascensió, però resulta que no és per cap camí , ni corriol ni carrer. És directament escales amunt !!! Des de la Font Màgica !! Duríssim !! Començo l'ascens pujant els graons de 2 en 2, però ràpidament decideixo fer amb una cama 2 graons i 1 amb l'altra. Finalment, en arribar a dalt, sense esma, sort que ja entrem en meta. En total, 21m 30s. Dels 6 Km, res de res. El meu Fore em marca 4,91Km. Ja em quadra més. Cap problema. Fa calor i després de les escales s'agreix acabar. Resulta que els meus companys del Domingo Catalán Fondistes Club, Benito Ojeda i  Andrés Acuña, que van guanyar la cursa, per aquest ordre, es van equivocar i van acabar tirant pel dret al no trobar la indicació exacte per on havien d'anar. 

  Cap problema. Una anècdota més...   

A la platja (Foto: Ferran Cardona)

Dissabte a la tarda, cap a Premià a fer la tercera prova del repòquer. Els 10 Km de la cursa d'estiu. Com l'any anterior, calor, bon ambient, bona gent. Se surt del pavelló esportiu i es baixa fins a la platja per remuntar després fins a la sortida. Surto una mica endarrerit i tinc problemes en els primers 500 metres per a fer-me una mica d'espai. Sempre penso que això és bo per evitar sortir massa ràpid, tendència que crec que molts corredors tenim. Amb tot, aconsegueixo uns parcials força bons. 4,04-3,59-4,01 en els tres primers quilòmetres. La part de la platja és maca amb els banyistes amb cara de sorpresos. Els últims tres quilòmetres saps que et tocarà pujar, inevitablement. El cert, però, és que la cursa està molt ben compensada i mai no hi ha cap pujada eterna. De seguida es gira per algun carrer paral·lel al mar, diguem-ne, que permet recuperar-te una mica. Aquestes curses amb finals amb tendència a pujar m'agraden perquè en els últims quilòmetres, quan la gent ja va més justeta, crec que és quan rendeixo més. En l'últim quilòmetre i mig mantinc un interessant duel amb un corredor. Com que l'any passat ja vaig fer la cursa, sabia el què em quedava. Els últims 350 metres abans de la recta de meta són en pujada. I allí decideixo fer el meu atac final per intentar deixar-lo enrera. No és un "hatxassu", perquè tampoc hauria pogut, però sí que és un increment de ritme constant. Al veure que no m'aguanta m'animo més i encara accelero una miqueta. Al final marco 43m 21s. 

A Premià vaig coincidir amb el Kike i el seu cunyat

Més lent que al 2012, que vaig fer 42,55. Comento la jugada amb el meu rival i resulta que és el Marc Esteban, jugador de futbol del Club Esportiu Europa, que està de vacances. Té 24 anys. Li dic que si es dediqués a còrrer, seria molt més ràpid que jo, evidentment. Quan es retiri del futbol, si fa atletisme, serà un crack !! 

A laVila Olimpica (Foto: Rosa Catalán)

   Arriba el diumenge amb dues proves per davant. A les 9 del matí, sortida dels 10 Km de la Vila Olímpica. La nit anterior vaig veure per la tele el Concert per la Llibertat fins el final. Total que vaig anar a dormir a les 3 de la matinada i em vaig llevar a les 6 per anar a la cursa. Un recorregut molt pla, ja conegut per a mi d'altres edicions d'aquesta clàssica que ara organitza La Sansi amb Josep Lluis Blanco al capdevant. Surto molt endavant i un pèl ràpid, especialment el segon Km, que passo en 3,53. Però sóc conscient que l'esforç de Premià i l'haver dormit poc no em permetrà fer un bon temps. Veig que em passen alguns corredors que habitualment queden darrera meu. No em preocupa gens ni mica. Mirant el crono calculo que amb una mica de sort igual puc millorar el registre del dia anterior a Premià. És el que hauria de ser, al ser una cursa completament plana, però cal comptar amb el cansament acumulat. Finalment no ho aconsegueixo. Acabo en 43m 58s que, donades les circumstàncies, dono per bons. 

Amb el mític arquer de B-92, Antonio Rebollo i Siscu Larruy

Rebollo va donar la sortida tirant una fletxa. Espectacular

   Encabat me'n vaig directe cap el cotxe perquè en 90 minuts es dona la sortida de l'última prova del repòker: la Milla de Rubí. Em canvio de pantaló i samarreta i cap a l'autopista falta gent. Arribo a Rubí i encara em queden 30 minuts per escalfar el millor possible. No estic per escalfar gaire, la veritat,  perquè fa calor i estic una mica baldadet, tot sigui dit. Som una cinquantena de corredors per a fer la Milla. Correm homes i dones plegats. La milla de Rubí és dura perquè són tres voltes i mitja a un circuit que puja i baixa constantment. Però me la conec perquè és la tercera vegada que la faig. A la sortida un magrebí s'escapa ràpidament de tothom. Ja es veu que és molt superior. Jo quedo en terreny de ningú, buscant un objectiu. El trobo ràpidament. Tinc tres fèmines davant meu. La que va tercera perd gas a l'acabar la primera volta i acabo atrapant-la. Aleshores veig que la que va primera serà inabastable i em concentro en atacar a la que va segona. Li vaig retallant metres i al final la supero. Arribo a meta en 5m i 59s. La millor marca en tres participacions en aquesta prova. Havia fet 6,01 fa 3 anys. La noia que acaba segona em diu que igual és curta, cosa que el meu Forerunner em confirma: almenys li faltaven 150m. Vaja...! Aleshores recordo que un dels girs tenia la tanca posada massa aviat. Calculo que aquells són els metres que faltaven. Si hagués estat a lloc, hauria fet sobre els 6,20. L'any passat vaig fer 6,27. Era massa una millora tan notable i a més, amb 4 curses a les cames ! Però en qualsevol cas, crec que hauria fet millor registre que l'any passat. Per tant, molt satisfet.

La prova del repòquer !!

      Ara m'arriba el descans anual. Al juliol no corro, tret d'un parell o tres de curses. Serà un descans actiu, diria. No entrenaré en tota la setmana i, en tot cas, una carrereta el cap de setmana.

Moltes gràcies per haver llegit fins aquí !!.