M'ha encantat "Les petjades dels herois", el segon llibre de l'Arcadi

     Està clar que l'Arcadi Alibés, a més de gran persona, gran company, gran amic, gran periodista i gran maratonià, és un magnífic escriptor. Li vé de família. El seu segon llbre "Les petjades dels herois, de l'èpica de les maratons a la febre pel còrrer" es un completíssim recull de la història de les maratons olímpiques enriquida per l'experiència personal de l'autor en cada una d'elles. L'Arcadi està a un sol pas --millor dit, una sola marató, la de Los Angeles-- de completar una col.lecció única: haver corregut totes les maratons de les ciutats que han allotjat uns Jocs Olímpics d'estiu. Serà el primer atleta en aconseguir-ho. Una gesta d'aquestes característiques es mereixia passar a la posterioritat en un llibre.

Gran maratonìà, gran escriptor, gran amic

     Amb un estil periodístic, gens carregat, molt àgil i amè, l'Arcadi va desgranant una per una, en ordre cronològic, les maratons olímpiques. En cada capítol també explica la seva experiència quan ell va còrrer la marató corresponent. Una de les aportacions més interessants del llibre és que explica detalls històrics que als maratonians en encanten. Per exemple que hi va haver uns Jocs Intercalats a principis del segle passat, que no van arrelar; o que moltes de les maratons olímpiques s'han fet en horari gens afavoridor pels interessos dels atletes, amb temperatures sovint extremadament altes. També ens explica l'Arcadi que va superar Sebastian Coe a la marató de Londres, quasi res !! M'ha agradat molt que faci una crònica molt detallada de com va anar cada marató olímpica, com es va decidir, qui va atacar i en quin moment. Tot plegat sensacional. És, a més, d'aquells llibres que permeten el lector llegir-lo des de qualsevol punt sense necessitat de fer-ho cronològicament. Els capítols són de durada perfecte, sense explicar més coses del compte, anant sempre a l'essencial. Això fa que sigui difícil deixar el llibre un cop l'has començat. Està clar que si el lector és maratonià gaudirà moltíssim amb el llibre, però estic convençut que també serà molt atractiu per qualsevol aficionat a l'esport en general. Les històries maratonianes són molt atractives.
      L'Arcadi aprofita també el llibre per recordar que les maratons de les ciutats olímpiques han d'acabar a l'estadi olímpic, i reclama que a Barcelona sigui igual, malgrat la dificultat d'haver de pujar a l'estadi Lluis Companys en els últims quilòmetres del recorregut. Estaria bé, diu l'Arcadi, que almenys això es fes cada 4 anys, coincidint amb l'any olímpic.
      Sincerament jo hi veig en aquest llibre una possible sèrie de televisió. Els americans en saben un munt d'això. Segur que li treurien suc. Què, Arcadi, els vens la idea ?