Periodista d'esports de 3Cat, exprofessor universitari, corredor de fons, autor de "100 Històries del córrer" i "beatlemaníac"
diumenge, 3 de maig del 2009
Marató Empúries: la número 22
Estic fet calderilla però si no escric ara unes ratlles després em farà més mandra. Aquest matíí hem fet la Marató d'Empúries. la 22a del meu palmarès. 3h 30m 53s. Està clar que m'han sobrat els 195 metres finals per baixar de 3,30, he, he...
Tenint en compte la calor que ha fet i com n'és de solitària la prova, està més que bé el registre. He acabat en el lloc 69 ( just el número del pitrall que portava !!) de 246 arribats, i 10è de la meva categoria: Top ten, he, he... He passat un munt de cadàvers en els últims 6-7 quilòmetres. Estic satisfet. És cert que al 2005, l'altra vegada que havia fet Empúries, la vaig completar en 3h 20m. Eren altres temps. Aleshores em movia a prop de les 3 hores. Això vol dir que ara, que he fet 3,19 a Barcelona al març, comparativament ho he fet millor al només perdre 10 minuts aproximadament, i no prop de 20m, com aleshores. Sempre busco lectures positives, com veieu.
Com sempre molt agradable trobar tants i tants correcats o no correcats, però coneguts tots ells. Una bona matinal a Empúries, sens dubte. En breu haurem de decidir quina serà la propera Marató. Votaria per Donosti, al novembre, però ja es veurà. Igual coincideix amb la final de la Copa Davis i per si de cas potser és millor buscar-ne una altra...
Ah!!! M'ha fet especial il.lusió els crits d'ànim del mestre Miquel Pucurull quan jo ja havia superat el Km 40 i ell estava en el 31. Ha estat l'empenta que necessitava en aquell moment. Gràcies, mestre!!! A la foto sembla com si guanyés la prova, oi ? he, he... L'ha feta la meva dona.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
10 comentaris:
El que es diu en aquestes ocasions és enhorabona i t'ho dic sabent que quan hi ha poca gent encara té més mèrit sotmetre's a una marató, tot i que sempre te'n surts del que et proposes, i a més es fa sol, que segur que era el que feies en moltes ocasions; té un mèrit impressionant.
Moltes felicitats per acabar una marató més. M'imagina que no haureu passat fred, oi?
Ferran de Sedentaris.catPD: si portaves el Forerunner, quina distància t'ha marcat en acabar?
Merci, cracks! Realment molta gent va punxar notablement. Jo tinc la sort que la calor no m'afecta, he, he...!
Gràcies, Xavi, per la menció.
A mi també em van ajudar molt els teus crits d'ànim al creuar-nos, tu acabant quasi i un servidor per al 33. A propòsit: l'Arcadi, a qui tant li agraden els números, diria que és lògic que fos en el 33 perquè el 33 i en Xavi Bonastre estant molt lligats. (Acudit dolent, però és que encara no m'he recuperat)
Ara seriosament: veien la marca que has fet, et felicito!
Pucurull
Felicitats Xavi, amb les condicions de cursa que hi havia deu n'hi do amb la marca. Jo he fet el Terç i ja n'hi tingut prou.
Ramon_B (Corredors.cat)
Senyor!
Enhorabona per una altre Marató... jo ahir debutava amb els meus 18 anyets, i va anar bé; 3h 15'. En els girs en cono recordava haverte vist en algun blog... i afectivament seria en el teu mateix!
A seguir entrenant, Salut i km's!
* Èric.
Ostres, Eric:
Debutar i fer 3,15 a Empúries t'indica un futur esplendorós en Marató. Segueix així ! Felicitats !
Hola Xavi:
He arribat aqui desde en blog d'en Natxo Rovira....les voltes que dona la vida...
Soc la mare d'en Marc Coves que va ser company d'escola del teu fill grand....
He vist que hi ets inscrit a la cursa d'en David.... espero poder saludar-te..
Jo de marathons nomès conec les que faig quasi cada dia per portar el meu fill petit als entrenaments (per sort i vaig en cotxe, o sigui que mes aviat es un rallye)...
Saps de que m'en recordo molt? del dia que varem anar a sopar plegats els pares i despres vem anar a una Disco i varem treure el carnet del club super 3 jajaja. I que consti que tu vas ser el primer en fer-ho..
Una abraçada molt forta per tots quatre, si es que no heu aumentat la família.....
I moltes felcicitats per totes les curses i tota la feina que fas...
CHUS
Chus:
Sí que recordo el teu fill, però això del sopa jo no ho recordo. La meva dona sí, però. Això de la discoteca i del carnet del súper-3 no ho recordem ni ella ni jo. En fi... igual és que ens fem vells i la memòria ja ens comença a fallar, he, he...!
Gràcies per escriure al bloc!!
Per cert, Pucu. Al respecte del teu comentari sobre la meva relació amb el número 33... resulta que el meu debut en marató (14-3-1999)va ser just la cursa número 33 que corria a la meva vida...! Ves quina cosa, he, he...!
Publica un comentari a l'entrada