diumenge, 10 de maig de 2009

10 Km de Sant Quirze: tal com tenia previst.


En principi una marca de 44,38 en 10Km és un registre dolent per a mí, però cal veure les circumstàncies, els atenuants. Fa només una setmana de la Marató d'Empúries, per tant, he entrenat poquet. La cursa té pujades notables, amb baixades recuperatives, val a dir, també. Tot plegat feia que l'objectiu que m'havia fixat era, simplement, baixar de 45m amb la intenció, si anava bé la cosa, de baixar de 44 per acostar-me a la marca de l'any passat, que va ser de 43,35. Però l'any passat la cursa, per un petit error, era una mica curta. Per tant, haver fet tan sols 1,03 més que al 2008 està correcte. L'any passat la situació era a la inversa: em faltava una setmaneta per còrrer la Marató de Perpinyà, per tant estava bé d'entrenament. Recordo que vaig còrrer molt còmode.
Bé. Avui he passat el primer 5.000 en 22,28, tan sols 2 segons per sota del ritme de 45m per tant he decidit intentar apretar una mica en la segona volta. I ha sortit perfecte!. El segon 5.000, 22,10. Això vol dir que he anat de menys a més. Així que molt content perquè les coses han anat com tenia previst. Era el 10.000 número 103 (com el mític conyac, he, he...) de la meva vida atlètica.
Sant Quirze és una de les curses més emotives de l'any, sinó la que més. Recordar el David fa que se'm posi un nus a la gola. Molts no el coneixiem, però veient el seu pare, el Natxo, i la força d'esperit que té --una força que li arriba del record al David, no tinc cap dubte-- un es queda bocadabat i absolutament admirat. Sempre penso, i segur que molts altres corredors també: si em passés a mí una cosa així, què faria ? Jo ho tinc clar: buscaria l'escalf, l'ajut, la comprensió i en definitiva, l'amor del Natxo. En destil.la per tot arreu. El seu fill David va ser un noi afortunat de tenir un pare com el que té. Segur que avui el David ens ha sentit a tots com aplaudiem quan passàvem per casa seva. Segur que, allà on sigui, també aplaudia. I el Natxo i la seva família, segur que l'han sentit. Una abraçada molt forta.

2 comentaris:

Natxo Rovira ha dit...

Hola Xavi,
Després de llegir el teu comentari al fil de CoRReCaTs, m'he passat pel teu blog i m'has fet emocionar molt.

Gràcies, company, per les teves paraules i per la teva fidel presència a SQV.

És molt emotius comptar amb companys com vosaltres.

Una forta abraçada

Xavi ha dit...

Natxo:

És que simplement ho sento així.

Una fortíssima abraçada!!!