Lleida... Per fí!!!

   

La imatge de la satisfacció (Foto: Mònica Majoral)

 Ha costat 3 anys poder fer la Marató de Lleida. Al 2022, en la primera edició, vaig agafar Covid la setmana de la cursa i no la vaig poder fer. Al 2023 em vaig lesionar i només em vaig atrevir a fer el 10.000. Enguany, ha arribat la vençuda! Era conscient que sobre el paper arribava a la cursa amb una preparació que no estava malament. Havia fet tirades de 2h, 2h 15m, 2h 30m, 2h 45m i 3h, sense arribar cap setmana als 70Km. I amb aquesta preparació ha estat suficient per aconseguir l'objectiu que m'havia fixat: fer-ho millor que a la Marató de Barcelona, al març, on vaig fer unes decebedores 4h 25m. I, efectivament, ho vaig aconseguir. La idea era sortir a 6m/km per tal d'intentar assegurar pel cap baix, baixar de 4h 20m (6m/Km són 4h 13m en total).

     No em costava gens ni mica córrer uns mica per sota fins i tot. Em movia entre 5,50 i 6. I en algun quilòmetre fins i tot baixava de 5,50. Quan això passava, mirava de posar una mica el frè. El cas és que anava superant quilòmetres i em trobava molt bé. Anava atrapant corredors que tenia per davant, en una marató força solitària. Només la vam acabar 177 maratonians. Hi ha una part de la cursa que et porta per una carretera, que tendeix a pujar, fins a Benavent de Segrià. Són ben bé uns 12km de pujada, però els vaig suportar molt bé. Pensava que en girar cúa ja es tractava d'arribar novament a Lleida per "rematar" la marató.

     El cas és que em vaig plantar a la meta en 4h 7 m i 14s. Una marca boníssima per a mí. En els últims 6 anys, no havia baixat de les 4h 14m en cap de les 9 maratons que he fet. I en l'última, com he explicat --Barcelona 2024-- el crono va ser 4h 25m. O sigui que ja us podeu imaginar la meva satisfacció. Completades les maratons de les 4 capitals catalanes i 63a del meu palmarès als 63 anys. 

     Ara ja pensant en la Marató de Doha del 17 de gener. El dubte serà si gosaré intentar les 4h? Ritme de 5m 41s/km. Veurem. Aviam com arribo...

  

A vuit dies de la marató de Lleida

   Ja la tenim aquí. L'última setmana abans d'una marató me la prenc amb moooolta calma. És per això que corro molt poquet. Penso que és el millor per arribar ben descansat a diumenge 27 d'octubre. He corregut dimarts 50 minuts i potser divendres en faré 30 més i llestos. La resta de dies, descans.

Un Cross que m'agrada, el de Santa Margarida i els Monjos (Foto: organització)

   

Dissabte 19 vaig fer el cross de Santa Margarida i els Monjos, una de les curses que miro de fer cada any. Aquesta vegada, amb la marató tant aprop, novlia forçar gens ni mica. 55-56 minuts era l'objectiu. Primera volta en 29 minuts i la segona en 27 i amb molt bones sensacions. Cursa molt relaxada. Estava més atent a no trepitjar malament enlloc i arriscar-me a torçar-me un turmell que no pas en anar ràpid.

   Ara ja pensant només en Lleida. Estic preparat! L'objectiu, sortir a 6m/km que és ritme de 4h 12m. Ho vaig intentar en l'ultima marató, a Barcelona, al març, i vaig fer salat. Crec que ara estic una mica més preparat. Diumenge, la solució!

Estic encantat!

      La veritat és que no me'n sé avenir. Estic preparant la Marató de Lleida del 27 d'octubre. I resulta que gairebé sembla que estic preparant 10 mils, perquè he estat capaç, en dues setmanes consecutives, de baixar dels 50 minuts, quan pensava que ja era pràcticament impossible que ho aconseguís. Bé. El cas és que el 29 de setembre vaig córrer la cursa de la Mercè --cursa sempre especial perquè és on vaig debutar en el món del córrer-- i vaig acabar en 49 minuts i 40 segons. L'ajut de l'amic "Txapela" va ser fonamental. Em va tirar fins el km 6 per a què no baixés el ritme d'uns quants segons per sota de 5m/km. El marge era petit i sabent que al final quedava l'ascens d'El Paral·lel no creia que pogués baixar dels 50 minuts. En "Txapela" es va despenjar al km 6 ja que estava molt curt d'entrenament i no volia forçar. Quan vaig començar l'ascens vaig veure que era més curt del què em pensava i que si apretava les dents, igual aconseguiria baixar dels 50 minuts. Dit i fet. Com deia, 49,40 i més content que un gínjol.

Sortida de la Mercè (Foto: JL. Blanco)

     I el 6 d'octubre he tornat a Sant Andreu de la Barca a fer-hi el 10K de tardor. No el corria des del 2016. Aleshores vaig fer 46,42. A Sant Andreu de la Barca vaig còrrer per primer cop el 25 de maig del 1998. Aleshores era una cursa de 6,7 Km. Quan vaig tornar-hi, el 10 d'octubre del 2010 --el 10 del 10 del 10-- vaig completar-la en 44m i 10s i la millor marca la vaig aconseguir un any després, amb 41m i 54s.

      Bé. Amb aquests precedents i amb el sub50 d'una setmana abans a la Mercè, a més de saber que el circuit --al qual es donen dues voltes-- té alguns pendents notables, també baixades, tot sigui dit, no aspirava a fer-ho gaire millor que en 51-52 minuts. Abans de començar hem fet tres quilometrets d'escalfament amb l'Arcadi. Quan he començat, de seguida he vist que no em costava gens deixar endarrera la llebre dels 50 minuts. I he anat fent, aviam, si m'atraparia la llebre o no. Era un alicient. Tenia la llebre, però pel darrera, i en els girs anava veient si se m'acostava o no. He comprovat que la mantenia pràcticament a ratlla. Jo estava corrent a ritme de 4,55-4,58, fins i tot a les pujades. Això és el que m'ha animat a intentar fer un segon sub50 consecutiu. La primera volta l'he passat en 24m i 37s. El marge era petit, però era possible. I dit i fet: 2a volta en 24,53, 16 segons més lenta que la primera, però encara m'han sobrat 30 segons. He acabat en 49 minuts i 30 segons. Millor marca de l'any, superant en 10 segons el registre d'una setmana abans a la Mercè. Més no es pot demanar! 

A Sant Andreu de la Barca (Foto: Gabriel Miquel)

 

     Quan vaig començar a córrer, els 3 primers 10K (Sants, Mediterrani i Sabadell) els vaig fer en 49 minuts. En tres diumenges consecutius. Que 27 anys després encara sigui capaç de fer-ne 2 de seguits també en 49 minuts, la veritat és que m'omple d'alegria.

Seguim!!