 |
| Una més al sarró! (Foto Victor Seco) |
El títol d'aquesta entrada estava cantat. Vaig córrer la Marató de Luxor, a Egipte, el 13 de gener. Va ser la que fa 61 del meu palmarès, ara que tinc 61 anys, perquè vaig nèixer al 1961. Una mena de triplet per a fer la meva última marató. Aquesta és la meva intenció: no córrer cap altre marató, però en el meu interior hi ha una veueta que em diu: "no t'enganyis; en correràs més". La veritat és que si hagués fet la marató de Luxor i l'hagués acabat amb males sensacions ara em seria més fàcil retirar-me. Però va ser just el contrari.
 |
| L'avituallament, bàsic (Foto: Víctor Seco) |
Em vaig trobar molt a gust durant tota la cursa. Es tractava de fer 4 voltes a un circuit de 10 Km, amb 2 Km més --un d'entrada al circuit i un de sortida, després de la quarta volta-- per tornar a la meta. Pràcticament tot pla. Escassament vam acabar la cursa 60 participants. Vaig quedar el 30è i primer de la categoria de 60-69 anys. Erem 7 corredors, tot just, d'aquesta franja d'edat. Un altre motiu per no pensar en no fer cap altre marató mai més. Sóc conscient que les trobaria a faltar, a més de pensar que em restaria motivació per córrer, si no en fes cap altre.
 |
| La història de mil·lers d'anys d'Egipte, testimoni de la marató (Foto: Víctor Seco) |
Vaig acabar en
4h 8m i 58s, un registre sensiblement millor que les últimes maratons on no he baixat de 4h 14m. L'explicació és senzilla: van col·locar un gir on no tocava i el resultat és que es van menjar un quilòmetre. Per tant, si hagués estat tot correcte, hauria acabat en 4h 14m, molt probablement, igual que en la
marató número 60, feta a Barcelona al maig del 2022.
Córrer a Egipte va ser espectacular; sortida a les 7 del matí, per evitar la canícula, ja que quan surt el sol s'arriba a temperatures de 25 graus fàcilment, quan al començar la cursa és de 9-10 graus, com a molt. La marató va ser una més de les activitats que vam fer a Egipte durant 11 dies. Òbviament vam veure
les piràmides, el temple d'
Abu Simbel,
El Caire i vam fer un
creuer pel Nil, com a coses més destacades que es fan habitualment a Egipte com a turista. Amb marató o no, almenys una vegada a la vida anar a Egipte és recomenable.
 |
| En Víctor Seco immortalitzant l'arribada (Foto: Cristina Fábregas) |
2 comentaris:
Felicitats Xavier, és fantàstic la teva força per seguir, seguir i seguir fins arribar aquests registres de maratons, mitjes maratons, 10.000 metres i el que es planti davant teu.
A més, fer-ho acompanyat de la Mònica i els teus fills, doncs que vols més?
Apa, a continuar així, i ja sé que si un dia ets a prop, atxasu que vindrà.
Salut i segueixo entrant al blog, malgrat demano disculpes per mai escriure.
Merci, Sergi!!
Publica un comentari a l'entrada