diumenge, 28 de juny de 2020

Per fi, la 800 !!!

La mascareta, fins l'últim moment (Foto: Juan Núñez)
Portava molt de temps esperant per sumar la cursa 800. L'espera, però, ha valgut la pena. Vaig tenir l'honor de ser un dels 101 escollits per participar en la 1a Milla de l'Hospital de Sant Pau, la primera cursa a Barcelona post-Covid19. Els organitzadors feia temps que estaven treballant per poder fer viable la cursa, aplican-t'hi totes les mesures de seguretat sanitàries d'obligat compliment. Tots vam passar control de temperatura; portàvem mascareta excepte durant la cursa i en tot moment es va mantenir la distància de seguretat. Un notabilíssim esforç de l'organització, de la mà del Dr. Ricard Serra i de l'Andreu Ballbé de Championchip. Sense el seu treball incansable dels últims mesos, hauria estat impossible fer un esdeveniment així.
  Com deia, es va limitar l'aforament a 100 participants ---al final 101 van entrar en meta-- amb sortida cada 4 segons i de 2 en dos. Es tractava de fer 6 voltes al circuit d'uns 880 metres. En total em van sortir 5,27 quilòmetres (uns 878 metres per volta), segons el GPS. Tot i fer 6 voltes, només es comptabilitzaven, a efectes de classificació, les dues més ràpides, fetes seguides. La meva idea era fer-ne dues d'escalfament, dues de fortes i dues per acabar, de refredament. En arribar al recinte modernista de l'Hospital de Sant Pau, vaig estar parlant amb en Carles Castillejo, 4 vegades olímpic. La presència d'ell, d'en Reyes Estévez, doble medallista mundial en el 1.500, i d'en Josep Lluís Blanco, olímpic als 3.000 obstacles o de l'Anna Bové, grans atletes de renom, van prestigiar la cursa. La victòria, però, va ser per Josep Díaz, un segon abans que Estévez i per Nerea Costal, també un segon per davant de Bové.
Amb la Cristina, la Fiona, l'Arcadi i l'Anna Bové (Foto: Pako Beer)
De la conversa amb en Castillejo em va quedar clar que seria millor fer 3-2-1, el què em va dir que faria ell. 3 d'escalfament, dues fortes i una per refredar. Millor, vaig pensar, perquè amb la calor que hi feia --la cursa començava a les 6 de la tarda-- no em venia gens de gust escalfar. D'altra banda, el circuit el coneixia prou bé, ja que allà mateix s'hi fa la Cursa Científica, que he disputat fins a 8 vegades, la primera al 2002, i l 'última al 2019. La Científica és de fons, fons. Es tracta de fer el circuit tants cops com puguis durant dues hores. Estava clar que ahir al fer només 6 voltes i dues d'elles el més ràpid possible, la cosa seria ben diferent.

Darrera dels "cracks", poc abans de la sortida. Amb mascareta, darrera de Bové, el vencedor, Josep Díaz
Dit i fet. A la quarta volta vaig canviar de ritme, impossible de mantenir, d'altra banda, perquè els desnivells són constants. Un puja i baixa força dur. Vaig fer les voltes en aquests registres: 4,20-4,14-4,24-3,59-3,59-4,38. Com a curiositat la quarta volta la vaig fer en 3,59,9 i la cinquena en 3,59,7. El temps oficial que em van donar va ser de 8m 0s, a l'arrodonir els temps. Dels 101 participants vaig finalitzar el 48, o sigui, a la primera meitat. Molt content. Es va notar que, de fet, no he deixat de córrer ni quan el confinament, ni en la desescalada.
En ple esforç, a la cinquena volta (Foto: Pako Beer, crec)
Si voleu més fotos i vídeos de la prova, els trobareu aquí, i també aquí o aquí.
Ara, a seguir entrenant tot confiant que la Marató de Barcelona, el 25 d'octubre  es pugui disputar.

Cap comentari: