L'última abans del coronavirus

 

Va fer un dia de caloreta (Foto: Txabi Albert)

  El 8 de març vaig córrer l'última cursa abans de l'ordre de confinament per l'esclat de la propagació del coronavirus. Va ser a la Marató del Mediterrani, cursa que conserva el nom, però que, a dreta llei, no fa la distància de marató. Fa 5, 10, 15, 21Km, una mitja de relleus per parelles (cada corredor feia una mitja sencera). També es podien fer 23,8 Km-26,5 Km o 29,2 Km. Distàncies per a tots els gustos, però no els 42,195Km. Després d'haver fet la Marató de Les Vies Verdes la setmana anterior, l'1 de març, i tenir previst fer la Marató de Barcelona el 15 de març, vaig pensar que el dia 8 --entre una i altra marató--, fer una tiradeta de 15km ja m'era suficient. Però el dia abans de córrer els 15Km  es va anunciar la suspensió de Barcelona pel coronavirus i el seu ajornament fins el 25 d'octubre.
    No vaig canviar els meus plans i vaig sortir en la cursa dels 15km. Bastant rapidet per a mí, per sota dels 5m/km. La veritat és que la cursa se'm va fer molt llarga i un pèl monòtona. Vaig acabar en 1h 17m i 9s. Un ritme de 5m 08s/Km. 7 dies després de Les Vies Verdes, ja em va semblar bé.
    Després vaig córrer dimarts dia 10 una horeta... i s'ha acabat. El coronavirus em va treure les ganes de córrer. A més, em va semblar que seria una frivolitat anar a córrer quan ja es començava a recomenar que era millor quedar-se a casa. Confinar-se, vaja. Pocs dies després, ja es va prohibir sortir a córrer, passejar... Em vaig avançar uns dies.
    No tinc ni idea de quan tornaré a córrer. Ara mateix és evident que això és el de menys. Es tracta de superar aquesta crisi sanitària tant bèstia que ho està posant tot potes enlaire: el món de l'esport, l'economia... Serà un autèntic drama, ens podem tèmer, per a moltíssimes persones que es poden quedar sense feina ja que el confinament pot allargar-se vés a saber quan de temps. I moltes empreses no podran aguantar les pèrdues. Les ajudes externes que puguin rebre per no desaparèixer, es fan imprescindibles... Un autèntic sotrac mundial. Veurem com evolucionen les coses. Ara mateix la situació no convida gens a l'optimisme...