La cursa del Foc passada per aigua

           Diumenge vaig córrer per tercera vegada la Cursa del Foc, a Olesa de Montserrat. Al 2015 va ploure una horeta abans de la cursa, recordo. Un gran xàfec. Aquest any va ploure just abans de començar i durant una bona part de la cursa. A la sortida vaig estar parlant amb en Vicenç Solé i amb la Núria Salvat. La Núria m'havia guanyat la setmana passada Bellavista. Els tres vam comentar a Olesa que era molt intel·ligent sortir amb tranquil·litat i prèmer l'accelerador a la segona part de la cursa. Tret de sortida i la Núria i jo sortim junts amb ella una mica per davant meu. Penso que poc a poc se'm anirà escapant, però en un petit descens, cap el km 1, veig que se'm queda endarrera. Veig a la Carme Ballesteros una mica més endavant i com que en la prèvia havia comentat que estava tocada i que no correria gaire, penso que igual la puc atrapar. El cas és que aquestes cabòries m'acceleren. Passo el Km 1 en 4,09 i el 2 en 4,24. A la Núria no la veig i no m'apropo a la Carme. Desisteixo d'intentar atrapar-la i em concentro en intentar que la Núria no m'atrapi a mi. A partir del km 3 m'alenteixo. Començo a obsessionar-me en què he sortit massa ràpid. També penso que la pluja fina, en comptes de refrescar-me, fa que hi hagi més humitat. Tot plegat m'amoïna. M'avancen corredors. Jo no n'avanço cap. Els objectius se m'escapen... De tant en tant miro endarrera a veure on és la Núria Salvat. Veig que la tinc força a prop. Faig els km més lents. Del 3 al 5 marco 4,39-4,45-4,50. La cosa es complica. Al km 5,5 penso en aturar-me. No tiro. Penso en la humitat.

Amb la Carme Ballesteros (d'esquena) comentant la cursa

Tot són pensament negatius. Just en aquell moment, un atleta del Domingo Catalán m'empeny per l'esquena com per ajudar-me a anar més ràpid. Es posa a tirar de mi. Sort d'ell. Deixo de pensar en aturar-me. Milloro una mica. Passo el km 6 en 4,43 i el 7 en 4,39. Tinc la Núria a una distància que dóno per bona per acabar davant d'ella. Em relaxo. Passo el 8 en 4,52 i el 9 en 4,57 !! Quan falten uns 700-800 metres per la meta, la Núria Salvat m'atrapa. És com una sorpresa. No m'ho esperava. M'imagino que a ella l'ha motivat veure que se m'acostava. Aleshores li dic: "He estat tota la cursa mantenin-te a ratlla" No sé si m'ha sentit. Però faig un esforç per accelerar. Ho logro, però la recta de meta, molt llarga, comença amb un lleuger pendent, que, indefectiblement, m'alenteix. A falta de 60-70m per a la meta em giro per última vegada per veure on està la Núria. I me la trobo esprintant a tope, decidida a superar-me !!! Sortosament per a mi tinc temps de reaccionar i evitar que em passi. Entro en 46m 35s just un segon abans que ella. Deu n'hi do, quin final !!! Cursa tàctica en definitiva.

Satisfet, al capdevall

  L'esforç final i aturar-me en sec fa que fins i tot el cap em balli. Aprop de marejar-me. Però no em passa res.

Ja he superat els 58.000 quilòmetres !

  Aquesta ha estat l'ultima setmana d'entrenaments. Ara em limitaré a fer una cursa els caps de setmana durant 3 o 4 setmanes. Es tracta de descansar una mica. Evidentment, en aquestes curses aniré a passejar-me completament. La pròxima cita, diumenge 2 de juliol, la Cursa de la Vila Olímpica de Barcelona.