4 anys després, torno a Sitges

A meta (Foto: Albert Oviedo)

Està clar que és una mitja especial per a mi. A Sitges --on ja he corregut la mitja 11 cops-- vaig fer la mitja més ràpida de la meva vida, la meva MMP en la distància, al 2003. Ja fa 14 anys, mare meva ! Va ser un dia en què el Sebas Guim, company de feina a TV3 i gran corredor --té un magnífic blog que us recomano-- em va fer de llebre. Una llebre de luxe. Vaig acabar gràcies a ell en 1h 22m i 29s. I així quedarà com la meva plusmarca en mitja marató. Ja sabeu que ara baixar de 1h 40m em costa Deu i ajuda...
 Avui, a una setmana de la Marató de Tarragona, no volia arriscar gens ni mica. A més a més, portava 2 dies sense córrer perquè des de dijous que arrossego un constipat notable, d'aquells de rajar el nas sense parar i tossir sorollosament. Sortosament, res de febre. I és per això que m'he decidit a no faltar a Sitges. Però m'he abrigat notablement per evitar ensurts de cara a Tarragona. Al final, no hauria calgut anar tant abrigat, però en aquests casos, millor pecar per excés que no per defecte. Sempre et pots treure roba.
  Poc abans de la sortida m'he adonat que m'havia deixat el rellotge a casa. He pensat que millor; així correria per sensacions. Un cop hem començat he anat fent. Segons els meu càlculs anava una mica per sota de 5m/km. Molt còmode, cap problema. La llebre de 5m/km estava una mica darrera meu a 1 minutet, aproximadament. Quan hem passat el 10 he preguntat a una corredora el temps que duiem. M'ha dit que 49m. Perfecte. Càlculs clavats. M'he dit, aviam si seria capaç d'apretar una miqueta en la 2a volta. Tampoc no m'hi he esforçat gaire, tot sigui dit. Al final he acabat en 1h 44m 31s i amb molt bones sensacions d'haver fet una tiradeta a ritme de marató.

Avui he coincidit amb l'Arcadi (Foto: Francesc Polonio)

  Aviam com anirà diumenge que ve a la Marató de Tarragona ! Si deu vol serà la meva marató número 49. Tornaré a posar en pràctica el mètode Galloway, com vaig fer a la Marató de Tortosa.