Pas pel Km 5, aproximadament, al costat del CAR (Foto: David) |
Des del 2010 que no feia la mitja de Sant Cugat. Després dels mals resultats de la semana passada, especialment a Correbarri, volia veure què tal em desenvolupava en una mitja dura, perquè la de Sant Cugat ho és per les notables pujades que té. No feia una mitja des del maig, la d'Empúries, que va tenir una tramuntanada bestial. Tot i ser conscient que la mitja de Sant Cugat és dura, la meva intenció era mirar de baixar de 1h 40m. Necessitava un ritme de 4,40, més o menys. L'última vegada que l'havia fet, al 2010, vaig invertir-hi 1h 37m. Potser era agoserat buscar el sub 1h 40m, però està bé posar-se reptes. He escalfat després de posar-me abundosament crema escalfadora al meu taló d'Aquil·les particular, o sigui, la zona del sacre esquerra, i m'he notat molt bé des del primer moment. Cap molèstia en tota la cursa, la qual cosa és molt. El que no comptava és que el canvi en el circuit que m'havien comentat a la sortida era per endurir-lo. Especialment, la primera meitat de la prova. Hem anat a parar fins als estudis de TVE a Sant Cugat. No hi havia ni un quilòmetre que fos pla del tot. De fet tota la cursa ha estat un constant pujar i baixar. He vist clarament de seguida que baixar de 1h 40m era impensable. En el km 7 he passat en 35m 08s, per tant, amb prou feines anava a ritme per fer 1h 45m. Canvi d'objectiu: aviam si aconseguia acabar més aprop de l'1h 40m que de l'1h 45m. M'ha semblat que era el més assenyat que podia fer. Del Km 7 al 9 he guanyat uns quants segons al crono i he passat el km 10 en 49m 08s, que era 4 segons més ràpid que el 10 mil de Correbarri de la setmana passada. Portava molta tralla, la setmana passada, però tenint en compte els desnivells fins arribar al km 10 d'avui, el registre m'ha animat molt. La segona part de la mitja ja era terreny més conegut, repetint els carrers habituals de la cursa DIR i també de la Sant Silvestre Barcelonesa. He anat de menys a més clarament i atrapant molts dels atletes que tenia a pocs metres davant meu. Tot plegat m'ha animat i força. El km 20 l'he passat en 1h 37m 40s. Això vol dir que del km 10 al 20 he fet un parcial de 48m 32s, o sigui 36 segons més ràpid, que el primer 10.000, cosa que m'ha agradat perquè tot i que el recorregut era més favorable, també és cert que hi havia algunes pujades notables, al marge del cansament acumulat que, indefectiblement, vas tenint a mesura que la cursa avança. I no he notat cap cansament en cap moment. Total que he acabat en 1h 42m exactes. L'ultim parcial de 1,097 km fet en 4m 20s. Total, objectiu complert: he acabat més aprop de 1h 40m que de 1h 45m. Per tant, encantat de la vida...! Per cert, el guanyador ha fet 1h 14m, un temps indicatiu de la duresa de la prova. També indicatiu que no hi havia élite de gran nivell.
La setmana que ve, tranquilitat: Dilluns, 40m; dimarts, 30m; dimecres: 20m. Dijous, divendres i dissabte, descans, total. I diumenge, la Marató de Tortosa.
Km 10,5. (Foto: David blogmaldito) |
Per tercer cop. Serà la meva número 48. Espero... Ah, i posaré en pràctica el mètode Galloway, aviam què surt.
2 comentaris:
Xavi! Incombustible! Moltes queixes de la duresa de la M. De SCugat xò es veu q no han pogut fer el recorregut previst q anava planet fins a Cerdanyola.
Quines ganes q ens expliquis el funcionament real del Galloway.
No facis trampes.
No t'amoïnis que trampes no em faré. Seria absurd.... ;-))
Publica un comentari a l'entrada