diumenge, 16 d’octubre de 2016

Una "matxacada", es nota...

A poc d'arribar a la meta a Santa Margarida i els Monjos
Aquest cap de setmana he tornat a fer un doblet, cosa que no feia des del mes de maig. He corregut a Santa Margarida i els Monjos, dissabte i el Correbarri, diumenge. Tots dues de 10 km, però de característiques ben diferents. A Santa Margarida i els Monjos es tracta d'un cross molt maco, sense desnivells, pràcticament, que per tercer any consecutiu em prenc com un rodatge. I el Correbarri és una cursa absolutament plana, a Barcelona, multitudinària, i que encara no havia fet mai. Als doblets que havia fet anteriorment sempre reservava el divendres per a descansar. Aquesta vegada, no. Divendres vaig fer un rodatge de 24km, en 2h i 36s. (no calculeu el ritme, que em fa vergonya...) perquè necessito acumular alguns quilometrets de cara a la Marató de Tortosa del dia 30 d'octubre. Queden 14 dies. El resultat va ser que dissabte, a Santa Margarida i els Monjos, va ser el primer 10.000 de la meva vida en què em va ser impossible baixar dels 50 minuts, quan aquest era l'objectiu. Al passar el primer 5.000 en 26m 41s, estava clar que baixar dels 50 minuts em seria impossible. Tot i això, ho vaig intentar. La Jackeline Gómez em va ajudar, però ni així. Vaig acabar en 51m 30s, o sigui que la segona volta la vaig fer en 24,49, 52 segons més ràpid que la primera. L'esforç del dia anterior em passava factura. No hi havia hagut temps material de recuperar-me mínimament. I diumenge, el Correbarri. A l'alçada del km 1,5 he hagut d'aturar-me a fer un riu. 20 segons. Després de l'experiència del dia anterior, l'objectiu no podia ser un altre que baixar dels 50 minuts,i, en tot cas, si la cosa anava bé, baixar dels 49 minuts. Els pas pel 5.000: 25m 14s. Si premia l'accelerador en el segon 5.000, podia baixar dels 50 minuts. Això m'ha animat. També que he estat tota la cursa passant corredors. El segon parcial l'he fet en 23,58 i he acabat en 49m 12s. Si no m'hagués hagut d'aturar per fer un riu, hauria baixat dels 49 minuts. Bé. Vistes les circumstàncies ja explicades i la tralla des de divendres, ho dono per bó. En qualsevol cas, està clar que estic lluny, dels 44,04 de la millor marca del 2016. La vaig fer al juny. Les marques, però, s'han de comparar en la mateixa època de l'any. He de dir que quan vaig començar a córrer, al 1997, els primers 10.000 els feia en 49 minuts. Ara, pràcticament 20 anys després, corro en aquells ritmes, encara. No em puc queixar !
A la primera volta, l'Arcadi se m'escapava...
Amb José Luis Soriano, regidor d'esports de SMIEM


Diumenge que vé estaré a Sant Cugat, si deu vol, per a fer-hi la mitja. Serà l'última tiradeta abans de la Marató de Tortosa. L'objectiu a Sant Cugat: sub 1h 40m. L'última vegada que hi vaig córrer, al 2010, vaig fer 1h 37m. Veurem. 

1 comentari:

DAVID BELLAVISTA ha dit...

Bon dia xavier,com tu dius te estas matxacant molt bon amic,al veure els teus resultats de correbarri,ja m'hi dit aqui alguna cosa a passat amb el xavier,mare meva dos curses seguides,deu n'hi do,i a sobre l'entreno del divendres,fas patir amic,jjee.una abraçada i molta sort a tortosa.
pd: per cert el turmell ja el tinc millor,aixo de fica el peu a la font de montjuic va anar be,jajaaa.
David Bellavista i Palmes.(unio colomenca d'atletisme)