dimarts, 13 de setembre de 2016

Una clàssica: el Cross de l'Ametlla de Merola

Entrant a meta  (foto: Cristina Fábregas)
  Ja són 13 cops que he corregut a l'Ametlla de Merola, al Bergadà. Un magnífic cross que ja fa 28 anys que es fa. És la cursa de l'Arcadi. El vaig córrer per primer cop al 1998. L'Ametlla de Merola és una antiga colònia tèxtil on l'Arcadi va viure els primers anys de la seva vida. I la cursa té un encant especial. L'Arcadi hi està molt a sobre. I es nota. Les meves molèsties al sacre sortosament no m'impedeixen córrer, però va quedar clar que en un cross dur --perquè ho és-- la meva velocitat queda minvada. A la sortida em vaig posar massa endavant i això em va obligar --a més, en ser els primers metres en baixada-- a anar molt més ràpid del què ara mateix puc. Bé, no vaig poder. El sacre em feia veure les estrelles. Com vaig poder vaig anar mig saltant apartant-me cap a la dreta per a no molestar. Sortosament les molèsties són només els primers metres. Després la cosa s'escalfa i puc anar tirant.  El primer 5.000 el vaig passar en 24,50. Justet per baixar dels 50 minuts. Normalment, a l'Ametlla faig el segon 5.000 més ràpid que el primer. Però ja sabia que faria el pitjor registre de sempre. I no em vaig equivocar. Vaig acabar el 49m i 46s. gairebé un minut més lent que al 2014 (48,59) i 2,29 més lent que l'any passat...! En fi... almenys vaig baixar dels 50 minuts. 19è de la categoria. Vaig avançar 9 posicions en el segon 5.000. Correcte.  Després de la cursa vam anar amb la Cris, l'Arcadi, la Fiona, els pares de la Cris, la meva dona i el meu fill petit, a la manifestació de la Diada a Berga, que era la què teniem més a prop. Gran experiència. Gran dia.
   Diumenge que vé, toca la cursa de la Mercè, i el 25 de setembre, l'última cursa abans de la Marató del Priorat: la Trail Senders Penedès de 12,5 km.  


Amb l'Arcadi, a la tarda a la Diada a Berga