dilluns, 5 de setembre de 2016

M'he retrassat...

Entrant a meta a la Cocollona
El títol d'aquesta entrada fa referència a què la setmana passada no vaig fer la crònica de la Cocollona, a Girona, que vaig córrer dissabte 27 d'agost. I avui diumenge he corregut els 10 Km del Poble Nou, a Barcelona. Demano disculpes pel retard. Parlaré de les dues curses. A la Cocollona normalment faig l'última cursa de l'estiu, ja que és l'últim dissabte d'agost. Era la quarta edició d'aquesta cursa nocturna que té com atractiu principal que passa la primera part pel casc antic gironí i la segona pel parc de la Devesa. Com que la cursa comença  ales 10 de la nit, has d'anar amb frontal perquè hi ha llocs on no hi ha la més mínima llum. Ja fa temps que arrossego molèsties al sacre, però mentre no les supero vaig tirant amb la crema escalfadora W2W que m'ajuda a enganyar el dolor. Ara ja tinc les plantilles noves i, a mesura que m'hi vagi adaptant, confio en oblidar aquestes molèsties. 
Esperant la sortida al Poble Nou (Foto: A. Oviedo)
   La cursa va ser com sempre. He corregut les 4 edicions que s'han fet fins ara. Surto endarrerit i així vaig passant corredors. Al 2015 vaig fer 45m 46s. Objectiu: millorar. No ho vaig aconseguir: 46m 21s. El consol és que el registre va ser millor que el de fa 2 anys (46m 45s). Qui no es consola és perquè no vol...
   I avui diumenge he estrenat cursa. Els 10 Km del Poble Nou. Pensava que l'havia fet alguna vegada anys endarrera, però no. Crema escalfadora i a córrer, si bé abans ha calgut esperar 45 minuts perquè, segons que ha explicat l'organització, les ambulàncies s'han presentat tard i sense el metge preceptiu. Ha calgut esperar-lo. El retard ens ha fet córrer amb més calor. A poc de la sortida m'he pogut enganxar a les llebres de 45m. M'ha sorprès que les seguia sense excessius problemes. Al voltant del km 2, però, les llebres se m'han començat a escapar. Pensava que la podria atrapar, però m'ha estat impossible. S'han posat a córrer crec que un pelet massa ràpid. Havien anat massa lentres al començament i estaven recuperant el terreny perdut.  Després he vist per la xarxa que havien acabat en 44,32, per tant sí, han anat rapidet. Bé. Com que se m'escapaven i cada cop les tenia més lluny, m'he centrat en un nou objectiu: mirar de baixar dels 46m. No era fàcil. La calor apretava. He serrat els dents, però ni així. Avui no era el dia, estava clar. Finalment he acabat en 46m 54s, justet per sota dels 47 minuts. No és per tirar coets, però després he vist que el GPS em marcava 10,21Km i si li faig cas, la cosa millora una miqueta...
   Molt bé l'avituallament al final de la cursa amb botifarra, gelat, iogur, i aigua. Perfecte ! Aviam si l'any que ve hi torno.

Amb en Ramon Beltra i el mític Domingo Catalán !