diumenge, 13 de setembre de 2015

Quin cap de setmana més intens !!!

A la Via Catalana 2015, amb el punter
Arribada dels 5 Km de Bellaterra
Molt intens el cap de setmana, certament. Dues curses,( o tres), petanca  i la Diada, ni més ni menys !! Divendres 11 de setembre vaig repetir en els 5 Km de Bellaterra que organitza La Sansi amb en Josep Lluís Blanco. Era la quarta edició. Havia corregut la primera al 2012. Ja sabia que ni m'acostaria al temps que vaig fer aleshores, per sota dels 22 minuts. I això que ara el circuit s'ha endolcit una mica... Vaig sortir endarrerit i encara que haviem fet un bon escalfament amb l'Arcadi --gairebé 20 minuts rodant-- només vaig poder fer 23 minuts i 17 segons. Un temps discretíssim. Cap problema. A la tarda, nova cursa, però en aquest cas ben diferent. 5,2 Km acompanyant el punter de la Via Catalana 2015 per l'Avinguda de la Meridiana. Una experiència única, irrepetible, emocionant. Pell de gallina tota l'estona. Vam trigar 43 minuts en completar el recorregut, que hauriem desitjat que no s'acabés mai. Com a bon corredor, em vaig apuntar la distància com a un entrenament...;-) Molt diferent, sense cap mena de dubte !
Rebent instruccions del Juanele, a la Petanca Solidària (Viladecans TV)
 Dissabte tocava cita solidària amb els amics de Petanca Solidària, Porten ja 5 anys organitzant un torneig de Petanca amb fins solidaris. Reuneixen un grapat de jugadors i jugadores impressionant i també conviden a personatges diversos a què juguin. Quan hi vaig anar per primer cop, al 2011, vaig jugar una partida reservada als personatges convidats. Després vaig repetir al 2013, i enguany, al ser la meva tercera participació, em van oferir jugar en el torneig complet formant part d'una tripleta de luxe amb en José Luis Delgado ("Juanele") exmundialista, i en Lucas, un jugador també molt experimentat. Jo només havia jugat a botxes de petit fa molts anys, i poqueta cosa més. Vaig intentar no desentonar gaire seguint les seves instruccions i meravellant-me veient com juguen de bé. Amb companys de viatge d'aquest nivell, vam anar passant rondes fins a les semifinals. Allà l'equip rival eren, ni més ni menys, que els campions d'Espanya. El forat que suposava la meva aportació ja no el van poder tapar els meus companys, donat el nivell dels contrincants. Un d'ells, però, em va alegrar el dia al dir-me que havia col.locat dues boles magnífiques; "dos bolones" va dir textualment. Ell, un autèntic crack, va refusar tots dos "bolones" amb tirs mil.limètrics espectaculars, com qui no fa res. Impressionant. En un d'ells va enviar la meva bola ben lluny i exactament en el lloc on estava la meva va quedar la seva, just al costat del bolitx. Més precisió impossible. El què feia el mateix paper que jo en l'equip contrari, en Jaime Sáiz, em va felicitar per com ho havia fet, tenint en compte la meva gairebé nul.la experiència en petanca. Aviam si encara m'animaré a provar-ho més sovint...
Eusebio Sacristán va fer costat el petanquistes
 I per avui diumenge quedava la cursa de l'Ametlla de Merola, la clàssica de final d'estiu al poble de l'Arcadi. Cross, 10Km amb dues voltes al circuit. L'any passat em van sortir uns tristos 48m 59s, per tant no tenia gens clar ser capaç enguany de baixar dels 50 minuts. El cert, però, és que m'he trobat força bé. Com que era la 12a vegada que hi participava, el circuit me'l sé de memòria. Això permet visualitzar-lo i tenir clar on es pot prèmer l'accelerador, on s'ha de patir, on s'ha de recuperar. I a fe que m'ha sortit molt bé. El primer 5.000 l'he passat en 23 minuts i 27 segons. Un temps que augurava un registre sensiblement millor que el de fa 1 any. I així ha estat. La segona volta he trigat 23,50, només 23 segons més que la primera. Tenint en compte el cansament acumulat em sembla un molt registre. Al final, doncs, 47 minuts i 17 segons, clarament millor que l'any passat en 1 minut i 42 segons. Encantat de la vida !!!!
Pels carrers de l'Ametlla de Merola

  

Amb en Reyes Estévez, a l'Ametlla

 

 Una dada per acabar. Amb els 10 Km d'avui a l'Ametlla de Merola, ja porto 8.700 Km en curses des que al 1997 vaig fer la primera, que va ser la cursa de la Mercè.







1 comentari:

Miquel Pucurull ha dit...

Un autèntic plaer compartir amb tu, i gràcies a tu, l'experiència del Punter per la Meridiana.