dilluns, 16 de març del 2015

Dos sentiments

Entrevistant Carles Castillejo, que ha acabat 5è
              Avui s'ha celebrat la Marató de Barcelona. Des que hi vaig debutar al 1999, l'he corregut 14 vegades. O sigui que només hi he faltat en dues ocasions. Bé. Exactament una única vegada: al 2007. M'estava recuperant de les dues operacions --colon i fetge--- que em van fer l'octubre del 2006 i el gener del 2007. L'altra absència va ser al 2005, però era obligada, perquè la Marató no es va fer, aquell any. Fins avui. Avui no he corregut la Marató de Barcelona. I no ha estat per falta de ganes o per lesió o per alguna raó estranya. Ha estat una raó bastant habitual: motius laborals. Per primera vegada en els últims 24 anys, TV3 ha transmès en directe la Marató de Barcelona i l'Arcadi i jo hem estat els comentaristes, juntament amb dos grans cracks: en Pol Guillén i en Marcel Zamora, com a analistes tècnics. Evidentment, era incompatible córrer la cursa i transmetre-la tot i que no han estat pocs els que ens han suggerit que corréssim amb una càmera i un micròfon a la mà per a fer les dues coses a l'hora: córrer i narrar. La tele no és tan senzilla... Per tant ha estat una jornada de sentiments contradictoris, podria dir. D'una banda ha estat un honor estar en una transmissió històrica, com la d'avui, però per l'altra banda, em feia molta pena no poder córrer la cursa. Tant és així que dissabte ni tan sols em vaig veure amb cor d'acostar-me a la Fira del Corredor per a què no se'm posessin les dents llargues...
En plena transmissió
             Hem començat la transmissió una mica abans de l'inici de la cursa, a les 8,20h. La cursa començava a dos quarts de 9. Hem treballat de valent tots. El repte no era senzill, però crec que ens n'hem sortit força bé, De moment, els inputs que ens han arribat han estat tots molt positius. No és fàcil, mostrar l'elit però, a l'hora, mostrar l'altra cara de la Marató: els corredors populars. I combinar-ho a vegades és complicat. En això hem tingut la sort de comptar amb un mestre de la realització televisiva, l'Òscar Lago, que ha fet una autèntica obra mestra. L'Òscar és el realitzador de la Lliga de Campions de futbol. Amb això ho dic tot.
          El cert és que tots plegats hem quedat molt satisfets de la feina que s'ha fet. L'Arcadi i jo comentàvem mig en broma que igual ja no podrem córrer la Marató de Barcelona fins que ens jubilem, perquè després de l'èxit d'avui, segur que l'experiència es voldrà repetir.
             Els que heu matinat per veure la cursa per la petita pantalla, moltes gràcies !

4 comentaris:

Raúl Muñoz ha dit...

No he vist la retransmissió sencera, però sí a parts, perquè la vaig gravar, i vau encertar-la en la idea d'acostar LA MARATÓ (popular) a l'espectador amb una part del que envolta (que és molt) aquesta prova. Fita històrica molt ben resolta. Enhorabona a tots.
Molt gran les entrevistes a "peu de moto" i genial el gran Carles al final. Tot molt natural fet amb el "carinyo" dels corredors.

Unknown ha dit...

Totalment d'acord amb el Raúl! La part q jo he vist a la carta m'ha agradat pq tenia bon ritme i per cobrir la marató popular, pq la veritat és q veure als keniates no és el q busca la gent principalment.
Ahir vaig completar la meva 1a marató, gràcies, en part, a l'empenta q genereu persones com tu i l'Arcadi a l'hora de popularitzar aquesta noble activitat esportiva i de salut.
Sou d'admirar tots els q porteu un piló de maratons pq jo la vaig trobar duríssima i d'una fatiga mental i física extrema i això q la tenia força bé preparada (o això creia).
Amb tots els runners de Tv3 tranquil q algú us cobrirà l'any q ve dignament i ens trobarem a l'asfalt de nou.
Salut i Felicitats x la retransmissió!

jordimascasas ha dit...

Bona feina i molt interessant l'entrevista al Carles Castillejo.

Xavi ha dit...

Moltes gràcies, però si l'entrevista va ser interessant va ser pel què explicava el Carles, lògicament. Parla molt bé, explica coses interessants... En definitiva és tan crack com quan corre.