dilluns, 1 de setembre del 2014

Ja tornem a estar en dança !

Aspecte de la Devesa minuts abans de començar la Cocollona
  Sembla que la lesió costal va minvant notablement. A Novaelite estan fent una feina magnífica. Només ens queda el dubte de sí tinc o no alguna fissura a alguna costella ja que tinc una molèstia en un punt molt localitzat. El cas és que aquest mes d'agost he corregut menys quilòmetres, molt menys dels que voldria haver fet pe preparar com caldria la Marató del Priorat del 4 d'octubre. Queda escassament un mes i avui diumenge, he fet tot just la sessió més llarga des del passat 18 de maig, quan vaig completar la Marató de Tortosa. I avui he corregut 14,68 quilòmetres, només. Ja sóc conscient que arribaré molt justet de quilometratge, però és el què hi ha. La lesió costal m'ha impedit entrenar, com deia, i encara sort que ara ja està gairebé oblidada. Ahir dissabte vaig fer la meva reaparició en una cursa després d'haver corregut a Vacarisses, 5 Km, el passat 1 d'agost. Ja vaig córrer amb molèsties, aquell dia. 4 dies després, el 5 d'agost, vaig aturar el entrenaments ja que el dolor era notable. 5 dies parat; vaig provar i pitjor, encara. 6 dies més aturat. Total, que em planto al 17 d'agost sense haver corregut res en tot el mes. A poc a poc vaig anar augmentant quilometratge. el Weapon to Win fa el seu paper perfectament i poc a poc em vaig trobant millor. Tant és així que finalment, goso fer la cursa de la Cocollona, a Girona. 10 Km. Nocturna. Hores abans de la cursa cau un bon xàfec a la capital gironina i el terreny per on passem queda ben xop. Es nota força al Parc de la Devesa, per on transcorre bona part de la cursa. L'any passat, en la primera edició, vaig fer 43m i 26s. Ahir vaig fer 46m i 45s. Temps sensiblement pitjor, però tinc un bon grapat d'excuses. El recorregut és una mica diferent tot afegin-t'hi una notable pujada per accedir al peu de la Catedral gironina. Està al començament de la cursa. Preciós, però a efectes de crono es nota.. El terreny enfangat també fa que vagis una mica més lent. La falta d'entrenament s'ha de notar, també, com no, en els 3,5 kilos de més que m'he posat a sobre. Com veieu, excuses no me'n falten.

Ben suat just a l'acabar la cursa (Foto: Sònia Diveresport)
   Ara estaré 5 dies més sense córrer,de dilluns a divendres, perquè marxo de petit viatge per celebrar els 25 anys de casat. Quan torni correré dissabte dia 6 la Burriac Atac, de Vilassar de Mar, cursa de muntanya, nocturna, i al dia següent, 7 de setembre, correré la cursa del F.C. Barcelona. Tot sigui a fi de bé.

4 comentaris:

Raúl Muñoz ha dit...

Ja m'estranyava que triguessis a tornar a córrer. Ets un màquina!

Manuel ha dit...

Bona tarda Xavier
Podries dirme si tens un germá que es diu Manel i va fer les milicies universitaries a saragossa i a l´academia d´infanteria de Toledo més o menys a l´any 77? donçs jó era company seu als dos llocs, ell portava bigoti i crec era estudiant de medicina.

Salutacions

Manel cabré

Xavi ha dit...

Efectivament, és el meu germà. També és corredor. Va fer la mili a Toledo i va ser alferes. És metge.

Manuel ha dit...

Grácies, llavors hem sigut companys de milicies a Toledo, jó també soc alféres i Farmacéutic, a la vegada que corredor.
Una abraçada al teu germá, que crec no es recordará de mí

Salutacions