Superats els 50.000 Km en una clàssica: Mar i Murtra

El Passeig de Mar de Blanes, a 50 minuts de l'inici de la cursa

Avui ha estat un dia important per a mi. He completat els primers 50.000 Km des que vaig començar a córrer al setembre del 1997. Una fita important, sens dubte, que he completat en una cursa que no havia fet encara: la Mar i Murtra de Blanes. Al coincidir amb la mitja de Sitges, mai no hi havia anat, però feia temps que la tenia entre cella i cella. I per fi ha arribat el dia. Ja tenia entès que era dura, però resulta que enguany els organitzadors han decidit posar una sorpresa final que ens ha deixat a la majoria ben servits. Passat el Km 19, és a dir, molt a prop del final de la cursa, que és de 20 Km i 600 metres aproximadament, havíem d'anar a buscar els jardins de Mar i Murtra. Té un sentit perquè donen nom a la cursa però després de passar-hi es comprèn que en el seu dia decidissin obviar-lo. És com la traca final. Una rampot impressionant per arribar-hi, més un altre de més discret, i...a pujar escales pel dret. A més és difícil trotar, ja que s'hi fa un embús de corredors. Duríssim. Un pèl excessiu, potser. Els corredors que estaven al meu costat tots es queixaven. Com que és a la part final de la cursa que acaba al passeig de mar, lògicament la baixada és de vertigen. Un dels membres de l'organització, crec que era en Pere Boada, m'ha dit que possiblement suprimiran aquesta part perquè han rebut queixes... Que consti que jo no em queixo. Només tracto de descriure el què he vist. Organitzar una cursa és molt complicat i només pel fet de fer-ho, els corredors ja hem d'estar agraïts als que treballen durant molt de temps per a què tot funcioni a la perfecció i ens facilitin una matinal magnífica com la d'avui.

Una fita històrica: avui he completat 50.000 Km al passar pel Km 17,083

Ja sabia que era una cursa amb dues parts ben diferenciades. Els primers 11-12 Km molt plans en els que convé guardar forces per la segona part. La meva intenció era no forçar gens pensant en la Marató de la Costa Daurada de diumenge que ve a Tarragona. M'he posat a 5m/Km que és el ritme a què vull anar a la marató. Per tant, molt tranquil. Ho he clavat perquè he passat el Km 12 en 1h. Fins el Km 10 fins i tot anava una mica per sota (4,55-4,57). A partir d'aquí comença una altra cursa. Es converteix en una cursa de muntanya preciosa --de fet com tota la cursa-- en la que et trobes pistes que pugen notablement. Com que havia reservat forces, m'he adonat que pujava molt bé i que anava passant altres corredors. Després un descens amb parts tècniques, molt notable, el meu taló d'Aquil·les, a les curses de muntanya. Avui he baixat amb més cura que mai. D'una banda perquè no volia arriscar gens ni mica amb la marató a tocar i de l'altra perquè al Km 17,083 havia d'aturar-me per a fer una foto i immortalitzar el moment en què aconseguia completar els meus primers 50.000 Km comptant entrenaments i curses. Com que saber exactament on estaven els 17,083 Km de la cursa era complicat, he decidit fer-me la foto on es veiés el rètol del Km 17. Tampoc no vindrà de 83 metres...
 A partir d'allà la feina ja estava feta. He arribat a la meta en 1h 49m i 9s. Si hagués pogut anar a 5m/Km tota la cursa hauria acabat 6 minuts abans, més o menys. Però per a fer-ho hauria calgut anar molt ràpid els primers 11-12 Km i fer les baixades a sac. No era el què em tocava avui. En qualsevol cas, el temps final demostra que la cursa és dura.

Voldria esmentar els amics de Fondistes de Blanes especialment els que en el Km 8, si no recordo malament, m'han sorprès amb un rètol que m'animava tot dient, crec: "Xavier, felicitats pels 50.000 Km." M'ha fet molta il·lusió. Ha estat tot un detall. Al cap de 200 o 300 metres d'això, he caigut en la conta que m'hauria d'haver aturat i fer-me una foto amb ells i amb el rètol. Seré burro !!! He estat a punt de girar cua i anar a buscar-los, però estava ja massa lluny... Disculpeu-me, amics ! Si teniu encara el rètol, feu-li una foto i feu-me-la arribar,. si us plau....!!

 I a l'acabar la cursa, una nova sorpresa. A la meta m'estaven esperant l'Anna i la Laura, les filles d'una bona amiga blanenca, la Rosa Maria. He anat a fer-li una visita. També han vingut el Jaume, germà de la Rosa Maria, i la Nuri, la seva dona. La Rosa Maria m'ha fet un suc de taronja que m'ha sentat de meravella !! Gràcies, Rosa Maria !!!

 Ara em toca una setmana de gairebé relax perquè diumenge... Marató de Tarragona !!! 3h 29m l'any passat. Serà difícil repetir. Aniré a aquest ritme fins on pugui. De fet l'objectiu és baixar de 3,40, que és el mateix que vull fer en els altres 4 maratons que vull fer fins el maig: Vies Verdes (Girona-Sant Feliu de Guíxols) el 16 de febrer; Barcelona, el 16 de març; Empúries el 4 de maig i Tortosa el 18 de maig. És un repte, en tant poc temps tantes maratons, ho sé, però cal posar-se metes, oi ?

  Salut i Bon Any a tothom !!!