diumenge, 14 de juliol del 2013

499 curses completades !!



S.Guim de Freixenet, un poble molt acullidor

Cuiden molt la mainada. Ben fet. Són el futur
Sóc de vacances atlètiques. Els primers 15 dies de juliol he fet un descans actiu en el que no he entrenat ni un dia i m'he limitat a fer algunes curses el cap de setmana, com aquest, en que n'he fet 3. Ahir al matí vaig fer les 2 Milles de Festa Major de Mira-sol. La crònica està aquí. A la tarda vaig fer cap a Sant Guim de Freixenet,  a la comarca de la  Segarra, on s'hi feia una prova de 5 milles. Gran ambient de cursa com les d'abans. Tot el poble ajudant en una gran festa atlètica, centrada en el jovent. La cursa dels adults érem escassament uns  70 o 80 corredors. I el més curiós és que no teniem pitralls. Ens van demanar que a l'arribar a la meta diguéssim el nostre nom i el temps que havíem fet. Cap problema, un bon sistema de cronometratge: fiable i a cost zero. La cursa té baixada fins ben bé el Km 4,5. o sigui una mica més de la meitat. Vaig baixar-los per sota de 4m/Km, per a la meva sorpresa, perquè al migdia, agafant un sac de pedres a casa, vaig notar una punxada a les lumbars que em van fer rondar pel cap la idea de renunciar a la cursa. Un cop es va escalfar la zona afectada, tot va anar raonablement bé. Vaig estar des del començament de la cursa fins el Km 6,5 amb el Robert, un atleta de Badalona, crec que em va dir, que anava al mateix ritme que jo. Vam passar a totes les noies que teniem davant. La que anava primera l'acompanyava un noi que li devia fer de llebre. No ens en podíem desfer-nos. Sempre estaven a escassos metres darrera nostre. En les rampes del Km 7, el Robert va perdre una mica de pistonada, però no així la noia. La sentia esbufegar darrera meu, ben a prop. Vaig pensar que una bona tàctica per guanyar-la seria primer posar-li ben car que m'atrapés i després seguir-la i esprintar-la perquè hauria fet un gran desgast. En la recta de meta, llarga, finalment em va atrapar. Com suposava, estava cansada per l'esforç que havia fet per atrapar-me a la pujada. Em vaig esperar a arribar al Km 8, a 45 metres de meta. Allà vaig canviar el ritme i vaig poder entrar còmodament a meta abans que ella. En total, 35m i 57s. Pensar que a les 5 Milles de Cerdanyola tinc un registre de 30m... Els anys no passen endebades. Ens van donar com a obsequi uns quants iogurts de la zona. Molts bons !!
Els iogurts que fan a Sant Guim són boníssims !

 I avui he corregut una clàssica de Barcelona que encara no tenia al meu palmarès: els 5 Km del Poble Sec, el barri on va nèixer en Joan Manuel Serrat. Uns 450 corredors hem pres la sortida. De seguida he vist que no faria un bon registre. M'he notat lent. Però cap problema. Com ahir, un cop les lumbars s'han escalfat, m'he trobat molt millor. He fet la segona volta un minut més ràpid que la primera i he acabat en 22m i 26s. Un temps discret. És el que hi ha. Ha estat la meva cursa número 499. La 500 la faré, en principi, a La Floresta, el 28 de juliol. Celebren els 30 anys de cursa i jo la 500, doncs.
Avui al Poble Sec, amb la doctora Yolanda Puentes i el Rafa Estrella

1 comentari:

Anònim ha dit...

Molt bona la crònica!

M'ha fet molta gràcia i m'hi he sentit mooooolt identificada, pq la noia de la que parles sóc jo mateixa!

M'alegro i m'afalaga de saber que era el teu punt de mira!!

Sincerament no et vaig veure, recordo perfectament els meus esbufecs de la pujada (en aquell moment que pensava: vingaaa! com abans arribis dalt, abans acabaràs de patir!! ... a treure l'últim cartutxo!)

Ah! I ja em fixaré si et veig a la pròx. cursa (a l'Espluga aq any no hi podré assistir, per tant hauràs d'esperar a la de Cervera a veure'm!! ...a veure qui arriba abans a la meta??? jeje!

Vull agraïr el detall del Joan Fusté fet a mà per ell mateix! em va agradar moltíssim.

I a l'ambient i organització del poble, que ni que fossim pocs, guardarem un bon record i estic seguríssima que l'any vinent serem molts més els participants.

Fins aviat!

Salut i kms.

Sònia Tarragó